Presentació de l’acord del territori per construir la carretera que ha d’unir el túnel de Bracons i Olot. Dilluns, 2 de maig de 2016

Olot i la Garrotxa constitueixen una terra privilegiada en molts sentits. Un entorn i un paisatge singulars. Una societat activa i solidària en àmbits ben diversos. Un empresariat potent i obert al món. Un voluntariat amatent per atendre als que ho passen malament… Entre altres, aquests són alguns dels nostres principals actius.

Però si hi ha un aspecte continuat, al llarg del temps, que ha afectat objectiva i negativament el progrés de la nostra ciutat i de la nostra comarca han estat les comunicacions. Sempre a precari, sempre a remolc de les autèntiques necessitats d’una societat oberta i emprenedora. I quan em refereixo a les comunicacions ho faig en el sentit més ampli: des de l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació fins a les carreteres, passant pel tren. Encara avui, som una de les dues úniques capitals de comarca de Catalunya que no té ni tindrà enllaços ferroviaris, almenys en un futur immediat.

Però on el problema ha estat endèmic i més punyent ha estat en el de les comunicacions per carretera, sempre deficients si atenem les demandes d’una societat moderna i emprenedora. És veritat que, els últims anys, el panorama ha anat canviant. Però no és suficient. És cert que l’autovia Olot-Besalú, els túnels de Castellfollit o els de Bracons ens han apropat definitivament a Osona, a la Catalunya Central i a Barcelona. Però, de nou, la història es repeteix i, la variant d’Olot i el tram Les Preses-Vall d’en Bas representen, avui, l’autèntic cul d’ampolla de tot aquest progrés.

El problema rau, avui, en les obres pendents que permetin un trànsit intern de la comarca com Déu mana i unes bones connexions per sortir cap enfora. Són molts els olotins que cada dia han d’anar a treballar fora del nucli urbà d’Olot. També són molts els garrotxins que, diàriament, han de travessar Olot per anar al seu lloc de treball. Més de 40.000 desplaçaments diaris han de fer servir una única via, el Vial Sant Jordi, completament sobrepassat i saturat. L’única alternativa que els queda no és millor, que és passar pel centre d’Olot.

A aquesta situació cal sumar-hi la dificultat de creuar Les Preses per arribar als túnels de Bracons. És inexplicable que, moltes vegades, es tarda més a sortir d’Olot i entrar a Bracons que anar del primer túnel fins a Vic.

No descobreixo res en dir que les bones comunicacions ajuden a resoldre un altre problema bàsic per la nostra economia: necessitem  atraure o, com a mínim, retenir talent. Tenim empreses de primer nivell, atractives en les seves propostes de feina per a joves, però totes aquestes mancances frenen la contractació i, especialment, la decisió de molts joves de venir a viure a Olot.

Finalment, i no és una qüestió menor, necessitem la variant per motius de seguretat. Hem de treure vehicles del centre de la ciutat per agilitzar el trànsit i evitar possibles accidents.

Per tot això, no me’n vull estar de demanar, una vegada més, la màxima sensibilitat al Govern de Catalunya -en el qual confio plenament- i al Govern espanyol, que accelerin els tràmits per la construcció d’una infraestructura imprescindible pel nostre progrés col·lectiu.

Desitjo i confio que aquest 2017 esdevingui, de veritat, l’any decisiu per fer realitat unes obres indispensables per una ciutat i una comarca que no aspiren a cap privilegi especial. Només a allò que es mereixen per continuar essent us espai de progrés plenament compromès amb el nou país pel que estem lluitant.

 

mia_nadal2016

Tagged with:
 

14716147_429183237276177_28649086146727922_nAquests dies Olot ha acollit el festival Veus. Des de dijous i fins aquest diumenge, hem pogut seguir tota mena d’activitats relacionades amb el món coral. Des de concerts oferts per cinc corals locals que ens han portat la seva música a diferents punts del centre de la ciutat a actuacions de la Karol Green, el Quartet Mèlt, The Hanfris Quartet o l’Emmanuel Djob, entre molts altres. Ells han estat també els encarregats d’impartir sessions formatives a les persones -la majoria integrants de corals- que han volgut participar d’aquesta nova proposta impulsada des de l’Ajuntament d’Olot.

Aquesta duplicitat, el fet d’assistir a un concert però també la possibilitat de seguir una formació a càrrec d’un grup o un músic de reconeguda trajectòria, ha estat la singularitat del festival Veus. El que l’ha convertit en pioner i que situa, novament Olot, com a ciutat de referència a Catalunya: aquesta vegada per acollir el festival de grups vocals que en la seva primera edició ha tingut una acollida excepcional.

TN dissabte Veus ha tingut una bona presència als mitjans de comunicació, que s’han fet ressò del festival. Com per exemple, el TN d’aquest dissabte al vespre de TV3 que ha dedicat l’última notícia al nou festival d’Olot (a partir del minut 35)!

 

mia_arquitectes2Aquest dimecres a les 8h del matí comença la consulta ciutadana per a la remodelació del Firal. Fins al dimarts que ve 22 de novembre a les 8h del vespre, tenim temps de votar el projecte  que més ens agradi per al nou Passeig d’en Blay. Hem d’escollir una de les tres propostes finalistes: “101 plàtans”, “Teixir, cosir i vestir” i “Un Tossol i dos Triais”. Mireu bé cada projecte. En trobareu informació a la pàgina web de l’Ajuntament (www.olot.cat) a www.firalviu.cat (on també podeu votar) i a l’exposició que aquests dies s’ha instal·lat a diferents punts de la ciutat. Divendres es va inaugurar al Casino on durant tot el cap de setmana hi va passar molta gent. Des d’aquest dimarts, s’ha traslladat al Saló de Sessions de l’Ajuntament i aquest cap de setmana la trobareu al recinte firal coincidint amb la celebració d’Orígens.

Una vegada més, vull demanar-vos que participeu de la consulta. Hem d’aconseguir que el màxim número d’olotines i olotins en vulguin prendre part ja que, com més elevada sigui la participació, més incidència tindrà a la votació. El resultat de la consulta, que permet obtenir fins a un màxim de 45 punts, se sumarà a la puntuació atorgada pel jurat a cada proposta i als aspectes tècnics i econòmics del projecte. Tècnics municipals i càrrecs electes a més d’experts en enginyeria i arquitectura formen part del jurat del concurs d’idees per a la remodelació del Firal. Hem de tenir en compte que una de les parts més necessàries de la millora del passeig d’en Blay és la que sovint passa més desapercebuda: la renovació dels serveis que, malgrat no són ser visibles, són l’element imprescindible i sovint més car de qualsevol actuació.

La millora del Firal és la inversió més important d’aquest mandat, que posarà al dia un dels espais d’Olot que ens sentim més nostre. Per això és tan important que tots en impliquem en aquest gran projecte de ciutat. El vàrem iniciar amb un procés participatiu que va acordar els criteris que s’han fet arribar als equips d’arquitectes perquè els incloguessin en el seu projecte. Ara les tres propostes finalistes se sotmeten a votació en una iniciativa pionera en temes urbanístics a Catalunya. Com únic és i serà sempre el nostre Firal, que afrontarà ben aviat la transformació que decidim entre tots!

 

 

ConselleraBorras_pisosAquesta setmana hem aprovat les bases per adjudicar els 28 pisos que vàrem comprar fa uns mesos amb la Generalitat per destinar-los a lloguer social. El passat mes de maig vàrem adquirir els  habitatges que estan situats al carrer Abat Racimir i Josep M. Capdevila, al barri de Sant Miquel, en una iniciativa pionera. I és que Olot va ser el primer municipi de Catalunya que va comprar, exercint el dret de tanteig i retracta, una promoció de vivendes d’aquesta magnitud.

Ara, hem aprovat els criteris que hauran de complir les persones que s’hi vulguin instal·lar. Hem volgut que aquests pisos donin resposta a les necessitats de tres col·lectius: la gent gran, les famílies monoparentals i dels joves, tres col·lectius que tindran accés a aquests habitatges que, amb aparcament inclòs, tindran un preu de lloguer que anirà des dels 221 als 368 euros, segons els metres quadrats de cada pis.

A la gent gran que té prou autonomia per continuar en un pis però que, en el que ara viu, no té per exemple ascensor. O als joves que es volen emancipar, però que no disposen de suficients recursos per fer-ho i a les famílies monoparentals que requereixen d’una atenció especial. Són necessitats que hem detectat i a les quals volem donar sortida. Ja que el problema d’habitatge  afecta a tots els col·lectius i volem donar resposta a tothom, sense oblidar ningú.

Aquesta setmana també hem conegut quants arquitectes s’han interessat per fer el Firal. En total, 21 equips han presentat candidatura per fer-se càrrec de la transformació del Passeig d’en Blay. Una participació que ens satisfà moltíssim i que ens permetrà arribar al setembre amb un bon nombre de propostes per remodelar el Firal. De totes elles en sortiran els tres dissenys finalistes que posarem a votació aquesta tardor. Avancem així cap a la millora d’un dels espais més estimats de la nostra ciutat i un dels projectes principals d’aquest mandat.

 

Balançgovern_01072016Des que vaig entrar a l’Ajuntament d’Olot -primer com a regidor de l’oposició i, des del mandat passat, com a alcalde- cada any he passat balanç, públicament, de la feina feta. Aquest any, una mica més tard del que hauria desitjat a causa de la campanya electoral del 26J, he volgut retre comptes de les principals actuacions realitzades i avançar els reptes i les accions de futur que tenim previst impulsar.

El Firal, el nostre estimat Passeig d’en Blay, serà l’acció més emblemàtica d’aquest mandat. El procés participatiu obert a principis d’any tindrà continuïtat a la tardor amb una votació popular que ens permetrà prendre la millor decisió, d’acord amb els criteris tècnics i especialment amb la voluntat dels nostres ciutadans, per a la transformació del Firal. Estem treballant perquè les obres puguin començar el primer semestre 2017 i que el nou Firal sigui una realitat durant el 2018.

La variant és un altre dels projectes imprescindibles per a la ciutat. Una vegada assolit amb Les Preses i la Vall d’en Bas el consens de territori que ens reclamava la Generalitat, ara ens pertoca tancar definitivament el traçat per Olot i continuar fent pressió al Ministeri perquè contesti les al·legacions que li hem presentat. La construcció de la variant és una prioritat que hem d’afrontar, amb urgència, per resoldre els problemes de trànsit d’Olot i amb efectes a tota la comarca.

L’Hospital Sant Jaume, el barri vell i Sant Miquel són tres zones prioritàries de la nostra acció de govern. Amb la posada en marxa del nou Hospital, el Sant Jaume ha de fer front a la remodelació de la seva residència geriàtrica per millorar l’atenció i els serveis a les persones grans. I en el mateix recinte, després l’obertura de Mango i Abacus, ben aviat posarem en funcionament la Sala de les Energies, la que anomenem xarxa espavilada de climatització que ens farà més que evident la importància de l’ús de les energies renovables com les que s’utilitzen en aquesta àrea de la ciutat.

Al barri vell, la nostra prioritat és la zona compresa entre la Plaça Major i la Plaça del Carme, tot i que estem decidits a reactivar el conjunt del nucli antic i portar-hi vida, engegant mecanismes per fer-lo cada vegada més atractiu: amb ajuts al lloguer perquè els estudiants hi visquin i instant els propietaris a garantir l’òptim estat dels edificis. Mentrestant, a Sant Miquel es concretaran ben aviat algunes de les actuacions incloses en el Pla Integral d’Accions de Millora en el qual treballem des de fa temps. Com, per exemple, la connexió entre aquest barri i el Morrot, l’ampliació de places d’aparcament, un nou passeig fluvial i avançar cap a la posada en marxa d’una nova Àrea Bàsica de Salut.

La construcció de camps de futbol és un altre dels projectes que estem impulsant. A la zona esportiva del Morrot ja han començat les obres de construcció dos nous terrenys de joc i uns vestidors destinats al futbol base, sense oblidar la modernització dels equipaments de barri que tenim.

I, finalment, una aposta de futur que ja va agafant cos: el Centre dels Volcans. Tenim clar que hem de posar en valor la singularitat del nostre territori i que, després de les actuacions que s’han fet i es fan al volcà Montsacopa, el Centre dels Volcans esdevindrà un projecte educatiu de primera magnitud i un atractiu turístic i de promoció per a Olot i la Garrotxa.

Em satisfà molt, com a alcalde d’Olot, convidar-vos a ser testimonis d’aquesta transformació que afectarà tants àmbits i que estem segurs que contribuirà a continuar fent de la capital de la Garrotxa una de les ciutats més atractives del nostre país, tant pels que hi viuen com per aquells que ens visiten.

 

La construcció de laSONY DSC variant és una de les actuacions que més m’heu sentit reclamar. Instar a la Generalitat i al Ministeri de Foment perquè assumeixin la seva responsabilitat en aquest projecte, ha estat una de les prioritats.

El túnel de Bracons s’ha convertit en la principal via d’accés a la comarca i les cues quilòmetres al seu pas per les Preses i la Vall d’en Bas són constants, com també ho és la necessitat de preservar el territori i que el traçat d’aquesta via tingui un respecte absolut al paisatge. De la mateixa manera com crec que tothom està d’acord en què hem de solucionar aquests problemes viaris també coincidirà en què cal fer-ho amb el màxim consens.

Per això, amb l’alcalde de Les Preses i el de la Vall d’en Bas hem treballat en un document de consens que aquest matí hem signat públicament. Amb la presència del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, els tres alcaldes hem firmat aquest document que és resultat de posar sobre la taula els condicionants de cada part i sobretot de buscar els punts en comú perquè pugui avançar la nova carretera.

Hauria preferit que la variant de les Preses – la Vall d’en Bas fos desdoblada, però estic disposat a renunciar-hi si amb això el territori s’hi sent satisfet i prefereix que hi hagi un únic carril per sentit de circulació fins a arribar a Olot. En el cas d’Olot, però, el projecte preveu un traçat desdoblat: així ho tenim projectat perquè sigui una realitat ben aviat i que es faci d’acord amb la resta de carretera que ens ha d’unir amb Bracons. La solució d’aquesta via al seu pas per Les Preses i la Vall d’en Bas és el que ara mateix falta definir. És el que ens haurà de presentar la Generalitat que, entre altres coses, haurà de tenir en compte el consens que ens ha permès fer un acte com el d’aquest matí.

Com també demano al Ministeri de Foment que ens respongui, quan abanSONY DSCs millor, les al·legacions al projecte de la variant que vàrem presentar, de forma conjunta, amb l’Ajuntament de la Vall de Bianya i el Consell Comarcal fa més d’un any enrere.

Volem deixar de parlar d’una vegada per totes del paper. Hem de tenir ja tancat el traçat de la futura carretera que ha de sortir de Bracons i arribar a Olot, i avançar per trobar solucions als problemes viaris de la nostra ciutat i de la resta de la comarca.

 

FMAlvaroEstem vivint moments excepcionals i en som plenament conscients. Aquests últims mesos, han vingut marcats per les eleccions municipals del 24 de maig que han permès configurar els ajuntaments dels propers quatre anys i el 27 de setembre, que ha tornat a ser una de les cites importants del calendari. Un jornada històrica de votacions al Parlament de Catalunya, el que la candidatura dels Junts pel Sí ens va recordar com al vot de la nostra vida.

El període comprès entre les dues eleccions, els 127 dies que van separar els comicis, ha quedat recollit en el llibre que el periodista Francesc Marc Álvaro ha vingut a presentar aquest cap de setmana a Olot. El títol és “Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya-del 24M al 27S-” i n’estic completament convençut que el 27 de setembre vàrem guanyar els comicis, tot i que també és veritat, com deia en Francesc Marc aquest dissabte a Olot, que de poc ens valdrà una majoria independentista al Parlament si no som capaços de nomenar el president i el govern que ha de fer avançar el nostre país.

Tot i que sóc de tarannà optimista, he de reconèixer que del 27S n’esperava una majoria més àmplia a favor de l’independentisme. Creia que els resultats d’Olot i la Garrotxa s’extrapolarien, en més o menys intensitat a la resta de Catalunya. I no ha estat amb la mateixa magnitud. També confiava que, a aquestes alçades, ja tindríem investit el president Mas i encara no tenim data ni un pronunciament a favor. Però també és veritat que estic convençut que ho tenim a tocar, que estem molt a prop d’aconseguir-ho i que ens en sortirem.

Mentrestant, ens tornem trobar a les portes d’unes noves eleccions. Aquest diumenge escollim els representants al Congrés i al Senat i malgrat que a molts ens quedi molt lluny -i no només per qüestions geogràfiques-, hem de mobilitzar-nos i mobilitzar les nostres veïnes i veïns per fer sentir la nostra veu en forma de vot a Madrid.

 

MostrapessebresA Olot, aquests dies, ja es respira el Nadal. Als llums que es van posar en marxa fa unes setmanes i que, aquest any, il.luminen més sectors de la ciutat s’hi ha afegit, aquest últim cap de setmana, les nombroses activitats que hem pogut veure i participar. El Mercat de Nadal i la Fira del Pessebre han portat centenars de persones al centre d’Olot. La Mostra de Pessebres ha estat un altre dels motius que han portat a Olot els visitants que aquest cap de setmana llarg han omplert els carrers de la ciutat. Us animo a visitar les diferents seus i a descobrir els muntatges que s’hi ha instal.lat.

Cada vegada són més les persones que ens visiten al llarg de l’any. En el que portem de 2015, les dades de visitants i l’ocupació dels establiments turístics han augmentat cada mes en relació al 2014. Aquest pont de principi de desembre, per exemple, hem tingut un 5% més de visitants i un 2,3% l’ocupació en relació a l’any passat. Unes dades que se sumen als creixements registrats cada mes des de l’inici del 2015 i que esperem acabar de confirmar amb la programació de l’Olot, temps de Nadal.

NadalsobrerodesCom estic segur que tindrà una bona acollida la campanya de Nadal del comerç d’Olot. Per primera vegada, l’Associació de Comerciants i la Plaça Mercat han decidit unir esforços en una iniciativa sense precedents. Perquè permet guanyar un cotxe, i amb un regal així ja ho diu tot. Però sobretot perquè les dues associacions han acordat treballar plegades en una campanya ambiciosa que demostra la qualitat del nostre comerç i de les associacions que l’impulsen.