Moltes coses a comentar, però una per damunt de totes: jornada festiva, jornada il·lusionant, diada històrica, la que vàrem viure el diumenge 9 de novembre. L’esperat 9N. Una gran participació per demostrar la voluntat majoritària dels olotins i garrotxins per fer de Catalunya, un nou Estat d’Europa. I civisme, sobretot. La nostra marxa cap a la independència no s’atura, tot i els pals a les rodes que ens posen repetidament des de Madrid. No s’adonen de la poca base lògica que tenen els seus arguments? No veuen que utilitzar la por a incomplir la llei i l’amenaça dels tribunals cada vegada té menys efecte sobre una gran majoria de catalans?

Escoltar el que diuen els ciutadans, valorar les seves aspiracions com es mereixen i buscar solucions són obligacions de qui governa. Desacreditar-los, riure-se’n o menystenir dos milions i escaig de ciutadans és una falta de respecte que incapacita qualsevol governant.

Ha passat el 9N i, malgrat la demostració de la voluntat massiva dels ciutadans catalans, des de Madrid segueixen fent oïdes sordes. O el que és pitjor, sense proposar res que no sigui el «calleu i treballeu, que de la resta ja me’n cuido jo».

Conclusió, caldrà seguir treballant, i especialment de portes enfora, per buscar la legitimitat que ens atorga el dret natural, ja que l’espanyol sembla basar-se en aquell “la maté porque era mía” tan habitual en els malfactors de la violència de gènere.

I tornant a aspectes més locals, el passat cap de setmana va ser el de Lluèrnia. Ja sabeu, un festival de llum i de foc que ja va per la seva tercera edició i que busca el seu recorregut propi a partir de la singularitat i atractivitat dels seus espectacles i intervencions.  Estem decidits a consolidar el model amb innovacions, com la cloenda amb un espectacle a la plaça de Braus, que va tornar a omplir-se per un esdeveniment cultural,  cosa que ens omple d’orgull.

Mantenim el fet que cada setmana s’organitzin esdeveniments que convidin a visitar el centre d’Olot, i crec que ho estem aconseguint.

Podeu estar ben segurs que no pararem!

 

El 9N és a tocar, i aquest cop més que mai el “procés participatiu” mereix l’esforç de tots plegats per convertir-lo en una gran festa democràtica i pacífica.

A Olot, mentrestant, seguim amb el vertiginós ritme d’esdeveniments que ens ha portat aquesta tardor.

Divendres passat, per exemple, vàrem inaugurar oficialment, tot i que feia dies que estava en servei, el nou Parc de Bombers amb el conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Un gran edifici que acollirà els Bombers de la Generalitat, els GRAE, és a dir, els encarregats dels rescats de muntanya i alguns bombers voluntaris que hi ha a la nostra ciutat.

La visita a les instal·lacions va servir per recordar, tot veient fotografies i estris d’èpoques passades, la gran feina que han fet els bombers a la nostra ciutat, una de les primeres de Catalunya en comptar amb un cos de Bombers que ha estat al servei dels olotins des de fa molts anys.

La inauguració va servir per posar en valor la gran atenció que en matèria d’asfaltat i obertura de carrers s’ha fet des de l’Ajuntament al seu entorn, i que deixa la zona ordenada i acondicionada per a molts anys. Es concreta una gran àrea de serveis amb l’Hospital, els Bombers, l’Estadi Municipal i la propera obertura de grans superfícies que farà que aquesta zona sigui molt transitada. I per aquest motiu era imprescindible tenir-la a punt.

El capvespre anterior, al Saló de Sessions, havíem aprovat el pressupost municipal i les Ordenances Fiscals per al 2015. Aquesta vegada PxC va voler fer-se notar i sense arguments més enllà dels polítics, acusant-nos de retallar a la policia o donar massa diners a les entitats, hi va votar en contra. La resta es va abstenir en el pressupost, fet que vaig agrair-los públicament. En les Ordenances, un PSC cada vegada més desorientat, va afegir-se al vot contrari de Plataforma, amb arguments molt poc sòlids tècnicament i només justificats per la proximitat de les eleccions.

Tal com vàrem dir, un pressupost auster, realista i que deixa en molt millor situació econòmica al proper equip de govern que surti de les eleccions del maig vinent, que la que vàrem heretar nosaltres. Vagi per endavant que volem continuar essent l’equip de govern i que farem tot el possible per explicar el que hem fet i el que volem fer, i que aspirem a renovar la confiança dels nostres conciutadans.

Tornant al pressupost: gairebé vint-i-nou milions d’euros, que provenen d’impostos i taxes municipals que no apugem gens, de la participació en els impostos de l’Estat i de les ajudes i subvencions específiques de la Generalitat.Vint-i-nou milions que seguirem dedicant a mantenir i a millorar els serveis que reben els ciutadans, a millorar les opcions dels nostres emprenedors, a facilitar la millor formació possible a tots nivells, a oferir una activitat cultural atractiva per una gran majoria de la població… En definitiva, a seguir treballant per l’Olot que volem, amb una discreta “picada d’ullet” al Firal, amb una dotació de 500.000 euros en la partida d’inversió per manifestar la nostra voluntat d’actuar-hi decididament ja que ho considerem prioritari.

Hem fet la feina i ens preparem per seguir-la fent. Compto amb tots vosaltres!

 

Novament vam tenir celebració. Les patinadores del CPA Olot tornen a ser campiones del món i ho van aconseguir amb una impecable actuació. Quatre 10 per part dels jutges i totes les notes per sobre del 9, van segellar una gran actuació al Mundial. Tot Olot i tota la Garrotxa ens en sentim orgullosos, i els hi desitgem tot l’encert per mantenir una trajectòria inigualable.

D’altra banda, i abans d’anar a Reus, on vaig tenir l’honor de ser present a l’exhibició de les patinadores, vam iniciar la Gigaenquesta a Olot. El procés, malgrat les dificultats que ja sabíem que hi serien, segueix endavant. El 9-N anirem a votar, tot i que la trascendència d’aquesta votació no tingui el valor que ens hauria agradat. Però el diumenge dia 9 de novembre és un símbol de la nostra lluita i hem de preservar-lo. Tenim un gran lideratge per part del President Mas, que ens condueix tot superant entrebancs i mil-i-una adversitats, cap a una gran mobilització ciutadana. El món sap i ha de seguir sabent que estem disposats a treballar, tant com convingui, per canviar les relacions de Catalunya amb un Estat que només sembla interessat en prohibir i en no escoltar cap reivindicació ni petició que provingui de Catalunya. S’omplen la boca de declaracions d’amor, però la realitat és que ni tan sols volen escoltar i valorar una queixa d’una part important dels nostres conciutadans. Llastimós.

Per últim, a Olot hem tingut Fira. La Fira de Sant Lluc, que s’ha transformat en un gran esdeveniment ciutadà al centre de la ciutat. Moltíssima gent i activitats per a tothom. Gairebé ningú recorda ja aquella Fira agònica en la qual molts dels participants eren organismes de l’Administració, és a dir públics i que suscitava dubtes sobre el seu futur. Avui tenim una fira atractiva, innovadora – la Fira d’Entitats n’és un bon exemple–, i que té el futur garantit, a més d’haver estimulat la creació d’un altre esdeveniment d’abast nacional com la Fira del Producte de Qualitat Orígens, que s’organitzarà a Olot els dies 15 i 16 de novembre.

Seguirem treballant per tal que el 9N sigui un gran èxit i perquè Olot sigui atractiva tant  per als olotins com per als visitants.

 

Dies de fortes emocions, d’aquells que queden marcats per sempre en la memòria i que es podran explicar als néts d’aquí un temps.

Vaig poder participar en la concentració d’Alcaldes al Palau de la Generalitat per fer a mans al President l’acord en suport a la consulta del 9 de novembre. Una opció de decidir democràticament que des de Madrid estan esfondrant sense valorar per res la voluntat dels catalans. Vaig sentir una profunda emoció en travessar la Plaça de Sant Jaume enmig de crits d’”In-Inde-Independència!”. Vaig quasi plorar quan, aturats a pocs metres de la porta de Palau, la gent va començar a cantar “Els Segadors”. I orgull quan tots els alcaldes, vares enlaire, vàrem reclamar la independència del nostre país. El món municipal va mostrar la seva unitat a l’entorn de l’ACM i de l’AMI. Ara haurem de veure com afrontem el cúmul d’amenaces i d’intervencions partidàries de jutges i governants del PP que, amb totes les armes d’un estat, ens volen fer callar. També com digerir la manca de suport de les institucions europees, que no deixen d’omplir-se la boca reclamant llibertat i democràcia, però que a la pràctica no han fet el més mínim intent per escoltar uns ciutadans que volen exercir-les.

I amb totes aquestes emocions a flor de pell, vaig participar en un altre acte de gran importància per a la Garrotxa, per a Olot i per a tot el país. Amb la presència del President Mas, del Conseller Boi Ruiz i de moltíssima gent, vàrem inaugurar el nou Hospital d’Olot i Comarcal dela Garrotxa. Una instal·lació magnífica, que donarà servei a uns ciutadans que han confiat amb els professionals de l’Hospital Sant Jaume, i que ara podrem atendre amb millors condicions al nou edicici i les seves instal·lacions.

Tal com vaig subratllar en el meu parlament, vull tornar a fer públic l’agraïment de la ciutat que m’honora representar com alcalde, a totes aquelles persones que han fet possible que arribéssim fins aquí. Han estat moltes i diverses, de tots els àmbits professionals i polítics. Avui tenim aquest gran hospital perquè molta gent hi ha portat el seu gra de sorra. Volia deixar palesa la meva felicitació i, com deia, l’agraïment de tota la ciutat i comarca.

 

 

Divendres passat vaig estar al Parlament de Catalunya. Hi era amb la gent de l’AMI, donant suport a la Llei de consultes no refrendàries i altres formes de participació popular. Una llei important que facilita la participació dels ciutadans en la presa de decisions. Una llei que és competència exclusiva del Parlament de Catalunya, tal com deixa clar el nostre Estatut. Una llei plenament constitucional en expressió dels governants espanyols, tot i que faran tot el que puguin per declarar-la inconstitucional en el seu desig d’impedir que els catalans expressem la nostra opinió sobre com ha de ser el nostre país i les seves relacions amb l’Estat. Crec que, més que una opinió, el que volem fer és expressar un sentiment que molts volem fer evident.

No puc entendre que algú vulgui prohibir que la gent expressi un sentiment, per més allunyat que estigui de la seva manera de pensar. Però sembla que això és el que volen fer els espanyols, o més ben dit, els seus líders polítics.

Per això era important estar al Parlament i recolzar l’acte solemne d’aprovació d’una llei que fa legal la consulta del 9 de novembre. Ara faran tot el que calgui per declarar-la il·legal i per impedir que es pugui fer palesa quina és la voluntat d’una majoria de catalanes i de catalans. Suposo que després es quedaran tranquils, però podeu estar ben segurs que fent callar els ciutadans, mai se soluciona cap problema. Que no voler sentir el que els ciutadans volen dir mai ha canviat res a millor, sinó que ha fet augmentar el ressentiment i la desunió.

No puc tenir més clar que el que ara vol fer Mariano Rajoy i el seu govern és una equivocació molt gran.

També el Ple del nostre Ajuntament va fer sentir dilluns la seva opinió. Va ser un Ple extraordinari, en què comptàrem amb el suport d’una gran part de la societat civil olotina. No tenia cap dubte, com va ser, de què aprovaríem per àmplia majoria el suport a la Llei de Consultes i a la pròpia consulta del 9-N. Volem votar i fer evident als ulls del món què pensen els catalans.

Algú pensa que, fent-nos callar, soluciona el problema. Però això no serà així. En tenim la prova amb la injusta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i les conseqüències que ha portat.

Jo, personalment, fa molts anys que ho tinc clar. Per motius legítims com pot ser la nostra història, la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre model de societat que junt amb la voluntat de ser sobirans ens dóna dret a convertir-nos en un nou Estat d’Europa. Crec que en pocs dies tindrem l’oportunitat de deixar-ho clar, més enllà d’interpretacions malintencionades de la “majoria silenciosa”.

En democràcia, el recompte es fa a les urnes. I així ho farem els catalans de seny.

 

Amb la música dels gegants ressonant encara a l’oïda, finalitzen les Festes del Tura 2014. Unes festes en què hem mirat repetidament el cel, patint per les tempestes que ens han acompanyat tot l’estiu. Això no ha impedit, però, que haguem gaudit de la festa, juntament amb un gran nombre de visitants, garrotxins i olotins.

Tradició i modernitat dèiem en la salutació. Tradició i modernitat que hem vist en els diferents actes de la festa. Com sempre, la Faràndula ha fet les delícies de tothom, de grans i petits, i els diversos balls a la plaça Major ens han emocionat. Llàstima de la cercavila, que sempre obria la festa i que la pluja ens va deixar en un vist i no vist.

Bona activitat cultural, tant des del punt de vista d’exposicions com en programació teatral i de lleure al carrer. Molt recomanable la de l’Avi Berga, que romandrà oberta un bon grapat de dies. Conèixer més l’artista, però també la seva faceta de dinamitzador cultural ens ajuda a conèixer millor la nostra ciutat. A l’igual que la visita a l’exposició sobre la Foneria Barberí, que enguany celebra el seu centenari.

Al carrer, molta gresca per part dels joves, que van fer seves les diferents places, escenaris amb concerts d’estils prou diferents. També un gran concert a la Plaça Major, amb l’Orquestra Maravella, que va omplir la plaça més emblemàtica de gom a gom.

Com sempre cal insistir en alguns punts a millorar. A nosaltres, com Ajuntament, però també als ciutadans, nadius o visitants, subratllant el civisme com a valor de la nostra festa.

Per últim vull agrair la feina i l’esforç de la Comissió de Festes, que ens ha preparat unes grans diades. Si n’hem pogut gaudir intensament, és perquè les persones que la integren hi han treballat intensament tot l’any i, especialment, aquests dies de festa.

I com diu la cançó amb la qual els gegants, nans i cavallets es resisteixen cada darrer dia de Festes a tornar a l’Hospici:

“Passi-ho bé, i passi-ho bé, passi-ho bé i moltes gràcies; passi-ho, i passi-ho bé, passi-ho bé i fins l’any que veeee!”

 

Les Festes del Tura (#FdT14) són a tocar. I s’apropen amb bon ambient i ganes de festa a la ciutat. Només l’amenaça habitual dela pluja aporta una certa inquietud a la que ja comencem a estar habituats en un estiu ple de tempestes i ruixats que han posat a prova el clavegueram de la ciutat i han deixat sobre la taula de l’Ajuntament queixes per inundacions que intentarem solucionar.

De moment ens queda la 61a Travessia Tossols-Basil, amb un riu amb molta aigua i, segons els nedadors, molt freda. Molts valents a l’aigua i un entorn sensacional, verd i molt frondós en tot el tram. Repartiment de trofeus a la caseta de bany que impressiona per la seva bellesa, a l’àrea recreativa dels prats d’en Gou.

I també, per l’arrossada que la gent de les Cols ha anat oferint tot l’estiu. Per gaudir de la natura i del bon menjar.

Dissabte, la pluja va estroncar la Botiga al carrer, que anava a bon ritme. Sí que vàrem poder celebrar la festa del Nucli Antic, amb la multitudinària Botifarrada que organitzen cada any. Abans, la Penya AOAPIX, que enguany celebra 25 anys i que ens farà el pregó de Festes, va inaugurar el seu nou local a l’antiga can Boquica de la plaça Campdenmàs. Segur que serà un centre d’activitats i de passar-ho bé.

A més, el dia abans, divendres, vàrem cloure el workshop o taller d’estiu d’Arquitectura i Paisatge dels RCR, que va tornar a aplegar més de 50 arquitectes de tot el món a la nostra ciutat, durant un mes. A més, han incorporat un espai dedicat a la fotografia que ens ha deixat una magnífica visió de molts espais del nostre entorn.

Novament idees molt interessants a l’entorn del Montsacopa, que ens ajuden a avançar en el projecte del “Parc dels Volcans”. Algunes de molt atrevides, altres que estic segur que un dia o altre seran realitat. Més agosarat és el seu estudi de la travessa urbana d’Olot. Molt bona per als vianants, però impossible fins que no tinguem Variant. I cada dia sóc més pessimista en aquest tema. No hi ha unitat entre els partits ni amb el Parc sobre el traçat ni del que podem aconseguir. A veure si en els pocs mesos que falten per acabar el mandat municipal, acostem posicions i podem anar tots junts a reclamar una infraestructura urgent i imprescindible per a la ciutat.


He deixat per últim l’entrada en servei de la plaça del Teatre, que inaugurarem oficialment per la festa del barri de Sant Ferriol. Magnífiques impressions i bons comentaris dels molts olotins que hi passejaren. Un primer pas del que ha de ser la reforma del Firal quant a portar-hi vida i activitats. Pas a pas, aquest gran objectiu de donar més vida al nostre centre històric es va aconseguint amb fires, activitats i espais atractius. En pocs mesos hi afegirem la nova Plaça Mercat, que es troba en un bon nivell de construcció.

 

Tornant de vacances, em trobo un Olot ple d’obres i d’activitat a l’entorn d’equipaments molt importants per al futur de la ciutat.

Al voltant de l’Estadi Municipal, on la UE Olot ha iniciat la temporada amb brillants resultats que permeten començar a pensar en fites esportives fins avui només somiades. S’estan acabant les obres del carrer Estadi i de l’avinguda dels Països Catalans, i està avançada l’obertura d’un nou carrer, al costat del Riudaura, que millorarà la circulació en aquesta zona i, d’entrada, ens ajudarà a ordenar el problema d’aparcaments de vehicles els dies que hi ha partit. Els nous vestidors ja estan gairebé coberts, en la seva fase inicial, i ja s’ha adjudicat la urbanització de l’entorn per deixar-lo presentable i adequat a la necessitat d’aquest gran equip que tenim.

Per cert, els Bombers ja són a la seva nova seu des de fa uns dies. Estic convençut que la gran feina de servei als ciutadans que fan cada dia mereixia una instal·lació adient. I ara, en poden disposar. Hem patit per culpa de la maleïda crisi, però com sempre al final s’obliden els mals moments. Per a Olot però hi ha un altre element transcendent com és la recuperació de l’antiga caserna situada al polígon de les Mates i que passarà a ser íntegrament de propietat municipal. Un altre repte molt interessant que ara obrim, serà trobar un destí a tot aquest espai i a totes aquestes instal·lacions. Hi ha diverses opcions, i segur que acabarem trobant entre tots la més adient.

A l’entorn del nou Hospital, en el compte enrere per a la seva entrada en servei, s’està acabant la urbanització del nou vial que està situat davant l’entrada principal. De fet podríem dir que és l’inici d’aquesta tan reclamada i absolutament necessària Variant, doncs forma part d’una de les entrades a la ciutat. Però sóc pessimista pel que fa al futur d’aquesta infraestructura viària. Ni tan sols a nivell local hi ha unitat, i això farà que la ciutat pateixi les conseqüències de la seva inexistència durant molts anys.

Per últim, seguint el pla anual d’asfaltatge que ens hem compromès a executar durant aquest mandat, s’estan acabant els darrers carrers d’aquest any.

Un d’ells, bàsic en l’esquema circulatori d’Olot, com el del Pare Manuel Roca, ben segur que generarà molèsties als olotins que segueixen a la ciutat, tot i que l’efecte vacances es nota molt en el trànsit de vehicles. Suposo que tothom entendrà que les cues que es poden formar s’acabaran amb una millora important en l’estat d’aquests carrers.

I amb tot això tenim les Festes del Tura trucant la porta… Segur que ens ho passarem molt bé i que els ruixats de tots aquests dies s’estroncaran tan bon punt els gegants passin l’ampit de la porta de l’Hospici.

 

Feia anys que ho perseguíem i fa pocs dies que s’ha fet realitat. El Casal de Gent Gran d’Olot, una institució molt present en la vida de la ciutat i de molts ciutadans, ha ampliat els seus espais. No és una obra faraònica ni de disseny espectacular, però serà una de les obres amb més rendiment social de les moltes que s’estan realitzant. És una obra feta amb seny, tan necessari en els nostres dies, posant en joc uns espais en desús des que els Jutjats es van traslladar a la seva seu actual. Un espai que no tenia cap projecte ni destinació que no fos formar part del Casal. I la bona entesa entre el Departament de Benestar i Família i l’Ajuntament ho ha fet possible. Segur que les activitats del Casal es podran celebrar amb molta més dignitat i més olotins i garrotxins en podran gaudir.

També fa pocs dies, la Unió Esportiva Olot va celebrar la seva assemblea anual de socis. Fa anys que en sóc soci, doncs he de confessar que sóc «un malalt de futbol». Crec que la Unió Esportiva Olot té un projecte ambiciós que motiva moltíssima gent i que té aire d’acostar-nos a grans objectius. El projecte és sòlid, la Junta Directiva té un camí clar i un full de ruta definit, i els socis la recolzem. Com sempre va sortir el tema de les instal·lacions i de la responsabilitat de l’Ajuntament en modernitzar-les. I té raó el soci en posar-ho sobre la taula. Però la realitat és molt dura i les prioritats clares. Tot i això, fa pocs dies vaig visitar les obres del carrer Estadi i del nou edifici dels vestidors i es comencen a veure les millores que hem estat capaços d’impulsar. Tal com vaig dir en l’assemblea, em comprometo a buscar els recursos per completar el projecte de millores previst i a treballar per estar a l’alçada d’aquest gran projecte. De moment, dimarts, amb el president Joan Agustí, el regidor d’Infraestructures Miquel À. Zarza i l’enginyer municipal Ramon Prat vam anar a veure el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, de qui esperem una implicació que de ben segur ens mereixem.

Per últim, en els darrers dies també hem signat el contracte programa per a les actuacions en Benestar Social que farem per encàrrec de la Generalitat. Crec que el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa ha realitzat una feina molt eficient en l’atenció de la gent que més pateix, i el contracte ens permet garantir que aquests serveis es podran mantenir.

Moments difícils, però clara voluntat de seguir atenent les persones grans, els que s’han quedat sense feina o aquells que han perdut el seu lloc en la nostra societat. Podeu estar ben segurs que aquesta és la nostra prioritat des de l’Ajuntament, tot i que la necessitat de treballar amb discreció pugui allunyar-la dels grans titulars. Però és el nostre compromís mes preuat!

 

En els darrers dies, i com darrerament acostuma a passar, a Olot hi conflueixen diferents esdeveniments socials, culturals, esportius, lúdics… que ens situen com una ciutat cada vegada més activa. I solidària. Divendres, a la plaça de Braus, la Fundació Albert Bosch va organitzar un concert amb Els Amics de les Arts per aconseguir més fons dels que ja destina per finançar projectes d’investigació en el tractament del càncer infantil a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Delicioses hamburgueses Natrus, exquisits gelats de La Fageda i música d’un grup referent que s’avingué a posar tot el seu art en favor de la causa. Magnífic.

L’endemà va ser el torn del diàleg entre l’economista Xavier Sala Martín, el missioner olotí al Togo Mn. Joan Soler i l’exdirectiu blaugrana Joan Laporta. Tres punts de vista per a una mateixa problemàtica i sensibilitat envers una comunitat que necessita ser ajudada i ensenyada. Tota una lliçó, especialment la d’en Joan, lúcid i com sempre molt clar i desimbolt en les seves exposicions.

I diumenge, el Mulla’t. Una nova manifestació solidària a la qual s’adheriren com cada any, i aquest ja en feia 20, les dues piscines d’Olot: la municipal i la del CN Olot.

Tres motius de solidaritat ben diferents, que han compartit setmana i interès amb la presentació pública del que hem definit com “Les deu essències d’Olot”.

Deu atractius turístics, recollits en l’anterior audiovisual i presentats per deu prescriptors significatius, que complementa un altre espot promocional que ja corre per les xarxes, i pels quals volem ser reconeguts per la gent que ens visita, fent valer la nostra capitalitat, també turística, a la comarca.