Sembla que la Variant passa a centrar el debat a Olot. I això és una bona notícia. La publicació de les propostes de l’Estat pel que fa al traçat de la N-260 entre Olot i Sant Joan les Abadesses ha encès els ànims a la Vall de Bianya i a tota la comarca. Jo els ho havia advertit repetidament. A Madrid i a Barcelona, el traçat que preveuen per a la Vall de Bianya només pot entendre’s si es decideix des d’un despatx, i no valorant la repercussió en el territori. Des d’Olot crec que totes les forces polítiques estem a disposició de l’Ajuntament de Bianya per recolzar les solucions que proposin. Només hi ha un condicionant que em sembla més que lògic: la solució no pot perjudicar Olot, i el nostre terme municipal ofereix poques opcions. Però defensem Llocalou amb totes les nostres forces.

Pel que fa al traçat proposat per l’Estat per a la Variant d’Olot, és a dir la futura C-37, em sembla un pas endavant que ens acosta a aquell objectiu que vàrem anunciar a l’inici d’aquest mandat municipal que s’està acabant… Volíem donar un impuls definitiu a la tramitació administrativa. Volíem projectes executius aprovats. El tram que correspon a la Generalitat està a punt per a la seva aprovació. I el de l’Estat inicia el camí per poder estar al mateix nivell en pocs mesos. I això és positiu.

Hi ha diversos punts que ens preocupen. El que més, el pas per la zona de l’Hostal del Sol. El famós túnel, descartat per tècnics i responsables polítics de les dues administracions amb capacitat de decidir. Exigirem un estudi objectiu d’alternatives i que els arguments a favor o en contra del túnel quedin clars per a tothom.

I d’un projecte per anar-hi treballant a un que hem inaugurat.

De fet, com deia el president Joan Agustí, hauríem de considerar-lo la primera pedra d’un projecte més ampli i absolutament necessari: la remodelació de l’Estadi municipal.

Hem inaugurat uns vestidors amplis, ben equipats, que donaran servei a uns jugadors i a un club que s’ho mereixen.

Diumenge vàrem tornar a guanyar i ja mirem més cap als capdavanters que als de darrera. Bones sensacions per a la ciutat en un moment en què els projectes positius són indispensables per mantenir un clima d’optimisme que ens ajuda a millorar Olot. Podeu estar segurs que n’anirem parlant i que seguirem el camí iniciat.

Instal·lats en el 2015, just acabades les Festes de Nadal, estem davant d’esdeveniments que marcaran profundament els propers mesos i dibuixaran el futur de la nostra ciutat i del nostre país.

El primer és l’anunci de l’estratègia que, pel que fa al procés sobiranista, haurà decidit el President Mas. Llegim anuncis de reunions i més reunions sense acord possible i, al meu entendre, això només pot significar un greu entrebanc en el camí cap a la independència de Catalunya. No havíem quedat que ara tocava independència? No som capaços de deixar de banda la lluita partidista i la confrontació dreta-esquerra durant 18 mesos? Tan difícil és que les propostes i reclamacions dels partits s’apartin durant 18 mesos i deixem que la lluita de tots sigui en favor de la nostra plena sobirania? Un cop aconseguida aquesta, i el President hi posa data límit per fer-ho, podrem retornar al debat de les diferents propostes de país. Però crec que acabarem donant la raó als espanyols, amb el Sr. Aznar al capdavant, i que posarem per davant propostes sectorials, per més justes que siguin, que la voluntat d’una gran majoria de ciutadans, de fer de Catalunya un nou Estat d’Europa. Veurem…

Tot i aquestes consideracions, estic convençut que tindrem eleccions abans de Setmana Santa. Crec que els que pensem que l’oportunitat històrica per a Catalunya és ara o d’aquí a moltes generacions, tindrem molta feina per mantenir mobilitzats en favor de la independència a tots aquells ciutadans que repetidament s’han mobilitzat cada 11 de Setembre  o cada vegada que se’ls ha convocat.

Personalment continuo confiant amb el lideratge del President Mas, i en aquest punt cal recordar el 9N i les actituds d’alguns poques setmanes abans. O si volem anar una mica més enrere, les peripècies del Tripartit i la llastimosa situació econòmica en què han quedat les finances de la Generalitat. És evident que l’acció de govern desgasta, i més en circumstàncies econòmiques de crisi i amb escenaris molt desfavorables per a la generació de riquesa, però crec que el President ha demostrat la fermesa de les seves conviccions i la fiabilitat del seu compromís.

Cal fer-ho bé per no malbaratar l’esforç de molts. Segur que ens sortirem.

L’altre esdeveniment és el tram final del mandat municipal, que ens ha de portar a les eleccions del 24 de maig. Les municipals són sempre unes eleccions especials, que es decideixen en funció de paràmetres molt més propers, que fan referència al dia a dia del barri o de la ciutat. Hem decidit tornar-nos a presentar i, parlo en plural, per remarcar el caràcter d’equip amb el que hem exercit el govern de la ciutat. Tenim projectes que ens engresquen i que ens veiem capaços de tirar endavant, amb la remodelació del Firal com a gran objectiu. Temps hi haurà de parlar-ne, de fer balanç i d’explicar el futur que ens il·lusiona. Tal com deia a l’inici, serà un any molt intens, amb diferents processos electorals que marcaran el nostre futur.

Segur que tindrem l’encert d’escollir el millor per a tots plegats.

Torna a ser Nadal.

Uns dies molt especials, envoltats de bons sentiments i d’alegria. Uns dies per compartir amb la família. Uns dies per fer balanç de l’any que s’acaba i per fixar desitjos pel nou. Una dies per la reflexió personal o col•lectiva que, en el meu cas, i com a alcalde d’Olot, he de fer extensiva al conjunt de la ciutat.

Malgrat que la crisi encara es resisteix a deixar-nos, el 2014 ha estat un any important per Olot.

Acabem d’inaugurar la nova plaça mercat, poques setmanes després de la posada en marxa d’un nou hospital per tota la comarca. Dos equipaments de primer ordre, que no són conjunturals, sinó que esdevindran una referència econòmica i sanitària per més d’una o dues generacions. També, després d’anys de pujar, les dades de l’atur han baixat, tant a Olot com al conjunt de la Garrotxa.

Però aquestes bones notícies no ens poden fer perdre de vista a totes aquelles persones que han perdut la feina, que continuen a l’atur i que ho passen malament. En la recuperació que ja s’albirà a l’horitzó, hem de procurar que ningú no es quedi despenjat. Hem de continuar atenent els més dèbils, aquells que no poden seguir, a través de polítiques públiques com les que desenvolupa el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

N’estic convençut que, a la nostra ciutat, tenim prou motius per l’optimisme. És veritat que tenim reptes importants, perquè no es trenqui el fil del progrés econòmic i sociial. Reptes importants que ens han d’ajudar a ser una ciutat millor en la que la qualitat de vida i el benestar de tots els seus ciutadans sigui un valor que ens representi.

Tampoc me’n puc estar de referir-me, abans d’acabar, al nostre país.
El 2014 ha estat un altre any de gran efervescència política, i Catalunya ha viscut episodis històrics que fins fa poc temps gairebé ningú no es podia haver imaginat.
El 2015 s’han de concretar les aspiracions d’una gran majoria de ciutadans de ser escoltats, una gran majoria de ciutadans que volen decidir lliurement el seu futur col•lectiu.
Olot s’ha posat decididament al costat del procés de transició nacional que ha de conduir Catalunya a disposar de noves eines per poder construir el seu futur.

En nom de l’ajuntament d’Olot, de les persones que en formen part, i en nom propi, us desitjo a tots molta salut, un Bon Nadal i un feliç 2015!

Com cada any, sense gairebé adonar-nos-en, ja tenim el Nadal aquí. Com moltes altres ciutats, Olot brilla i respira el bon ambient que generen aquestes diades. Llums i il·luminacions als carrers, garlandes i sentiments d’alegria compartida. Tant de bo aquest esperit s’allargués tot l’any…

De moment ja tenim la Mostra de Pessebres inaugurada. Pessebres del sud d’Espanya són els nostres convidats d’enguany. Belenes de Cádiz o de Jerez complementen la sempre magnífica obra dels artistes garrotxins. Tradició i modernitat es donen la mà en un art que s’identifica molt bé amb el nostre tarannà.

També ja és història el Mercat de Nadal que, any rere any, es consolida com una activitat més al centre d’Olot que atrau visitants. Per cert, xifres molt bones d’ocupació en hotels, cases de colònies i restaurants durant aquest pont de la Puríssima.

I, si parlem de dades esperançadores, hem de referir-nos a les de l’atur a la nostra comarca. Segueixen baixant. A la comarca l’índex és a prop de baixar del 10%; i a Olot, hem deixat enrere el 13% i ens movem amb xifres a l’entorn del 12%. Molta gent sense feina, encara, és cert, massa, però la línia que marca l’evolució d’aquestes xifres convida com a mínim a l’optimisme.

També hi convida la presentació i posada en funcionament de la xarxa espavilada de fred i calor que impulsen Wattia i Gas Natural al centre de la ciutat. Disminuir el preu de l’energia, utilitzar fins a quatre fonts d’energia sostenible i poc contaminants i donar servei a un conjunt d’infraestructures públiques a un preu millor, són el gran objectiu que de ben segur aconseguirem amb aquesta iniciativa. La implicació d’un gegant com Gas Natural demostra la solidesa del projecte, que neix a l’entorn del nou Mercat i de l’edifici de l’antic hospital Sant Jaume, futura seu de la Sala de les Energies. A més, contribueix a donar una imatge de ciutat que ens agrada i ens satisfà. Ciutat lligada a un entorn natural envejable que sabem valorar i conservar. Ciutat que aposta per la innovació en el camp de l’energia lligada a sostenibilitat. Ciutat que busca l’eficiència en totes les seves actuacions.

I a l’entorn d’aquest projecte, els usos de l’edifici de l’antic Hospital. Ens empenyen diferents oportunitats. Una d’elles, la possibilitat d’ubicar aquesta Sala de les Energies, referència pedagògica en un futur no massa llunyà, en el lloc on durant molts anys van haver-hi els “meus” quiròfans. Una coincidència que m’invita a l’optimisme i que ens permetrà fer realitat una xarxa energètica pionera que situarà Olot al món com una ciutat de la que, un cop més, ens sentim orgullosos. Fent camí cap a l’Olot que volem i que entre tots serem capaços de construir.

Ja tenim el nou Mercat en funcionament. Un projecte que vàrem gestar a l’oposició aturant la temorenca reforma projectada pel PSC, aleshores al govern de la ciutat, i buscant complicitats i segellant pactes per fer possible un projecte que marca el futur d’una zona estratègica per a la nostra ciutat, i que conformen altres peces emblemàtiques del centre, pendents d’actuar-hi. Ara li toca a l’edifici de l’antic Sant Jaume, més tard vindrà el Firal, i tot plegat solucionarà el problema –beneït problema- derivat de l’entrada en servei del nou Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Bé, el problema no és evidentment el nou Hospital, sinó els canvis socials i econòmics que provoca en una zona molt sensible com és el centre de la ciutat.

Però tornem al nou Mercat. Els placers han fet una gran feina, i només de passejar-hi ja t’adones que serà un mercat de referència pel que fa al producte fresc i de qualitat. Al producte comercialitzat pel mateix productor. Al peix de Roses que ens arribarà gairebé sortit de l’aigua. De la fruita de casa nostra, dels làctics i derivats tractats pels mateixos ramaders per fer un recuit de gust excel·lent… Tots en gaudirem.

Un Mercat que incorpora un Mercadona a la planta -1 que atraurà molts compradors. De fet, el primer dia hi van anar 3.500 persones. Molt per sobre de qualsevol previsió. Una gran superfície que té el seu públic, però que també contribuirà a portar gent al centre d’Olot.

Inauguració passada per aigua, excepte els actes oficials, però sensació de felicitat i de feina ben feta compartida amb molta gent. Ja el tenim i ara sabrem valorar-lo! Enhorabona a tots!

També la setmana passada, el President Mas ens va mostrar el seu full de ruta cap a la independència. Clar, raonat, lògic, adaptat a la petició i a les ambicions de la societat catalana. Sense defugir cap tema i explicitant compromisos personals. A mi em va emocionar, i des d’ara em declaro absolutament compromès a treballar i a fer viable aquesta estratègia. Faltarà que els partits siguem capaços d’oferir la mateixa generositat i aparcar per un temps determinat els legítims interessos sectorials per lluitar per un objectiu superior i de país. També aquí sóc optimista i estic convençut que ens en sortirem.

I tanta sensació positiva feia preveure algun ruixat, més enllà del meteorològic, que Déu n’hi do aquest cap de setmana!

Ens ha arribat en forma de visita d’un president espanyol que només sap renyar-nos, amenaçar-nos i menystenir-nos, típic dels senyors feudals de l’Edat Mitjana. Però estem en altres èpoques. I si no, que faci una volta pel nou Mercat d’Olot.

Moltes coses a comentar, però una per damunt de totes: jornada festiva, jornada il·lusionant, diada històrica, la que vàrem viure el diumenge 9 de novembre. L’esperat 9N. Una gran participació per demostrar la voluntat majoritària dels olotins i garrotxins per fer de Catalunya, un nou Estat d’Europa. I civisme, sobretot. La nostra marxa cap a la independència no s’atura, tot i els pals a les rodes que ens posen repetidament des de Madrid. No s’adonen de la poca base lògica que tenen els seus arguments? No veuen que utilitzar la por a incomplir la llei i l’amenaça dels tribunals cada vegada té menys efecte sobre una gran majoria de catalans?

Escoltar el que diuen els ciutadans, valorar les seves aspiracions com es mereixen i buscar solucions són obligacions de qui governa. Desacreditar-los, riure-se’n o menystenir dos milions i escaig de ciutadans és una falta de respecte que incapacita qualsevol governant.

Ha passat el 9N i, malgrat la demostració de la voluntat massiva dels ciutadans catalans, des de Madrid segueixen fent oïdes sordes. O el que és pitjor, sense proposar res que no sigui el «calleu i treballeu, que de la resta ja me’n cuido jo».

Conclusió, caldrà seguir treballant, i especialment de portes enfora, per buscar la legitimitat que ens atorga el dret natural, ja que l’espanyol sembla basar-se en aquell “la maté porque era mía” tan habitual en els malfactors de la violència de gènere.

I tornant a aspectes més locals, el passat cap de setmana va ser el de Lluèrnia. Ja sabeu, un festival de llum i de foc que ja va per la seva tercera edició i que busca el seu recorregut propi a partir de la singularitat i atractivitat dels seus espectacles i intervencions.  Estem decidits a consolidar el model amb innovacions, com la cloenda amb un espectacle a la plaça de Braus, que va tornar a omplir-se per un esdeveniment cultural,  cosa que ens omple d’orgull.

Mantenim el fet que cada setmana s’organitzin esdeveniments que convidin a visitar el centre d’Olot, i crec que ho estem aconseguint.

Podeu estar ben segurs que no pararem!

El 9N és a tocar, i aquest cop més que mai el “procés participatiu” mereix l’esforç de tots plegats per convertir-lo en una gran festa democràtica i pacífica.

A Olot, mentrestant, seguim amb el vertiginós ritme d’esdeveniments que ens ha portat aquesta tardor.

Divendres passat, per exemple, vàrem inaugurar oficialment, tot i que feia dies que estava en servei, el nou Parc de Bombers amb el conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Un gran edifici que acollirà els Bombers de la Generalitat, els GRAE, és a dir, els encarregats dels rescats de muntanya i alguns bombers voluntaris que hi ha a la nostra ciutat.

La visita a les instal·lacions va servir per recordar, tot veient fotografies i estris d’èpoques passades, la gran feina que han fet els bombers a la nostra ciutat, una de les primeres de Catalunya en comptar amb un cos de Bombers que ha estat al servei dels olotins des de fa molts anys.

La inauguració va servir per posar en valor la gran atenció que en matèria d’asfaltat i obertura de carrers s’ha fet des de l’Ajuntament al seu entorn, i que deixa la zona ordenada i acondicionada per a molts anys. Es concreta una gran àrea de serveis amb l’Hospital, els Bombers, l’Estadi Municipal i la propera obertura de grans superfícies que farà que aquesta zona sigui molt transitada. I per aquest motiu era imprescindible tenir-la a punt.

El capvespre anterior, al Saló de Sessions, havíem aprovat el pressupost municipal i les Ordenances Fiscals per al 2015. Aquesta vegada PxC va voler fer-se notar i sense arguments més enllà dels polítics, acusant-nos de retallar a la policia o donar massa diners a les entitats, hi va votar en contra. La resta es va abstenir en el pressupost, fet que vaig agrair-los públicament. En les Ordenances, un PSC cada vegada més desorientat, va afegir-se al vot contrari de Plataforma, amb arguments molt poc sòlids tècnicament i només justificats per la proximitat de les eleccions.

Tal com vàrem dir, un pressupost auster, realista i que deixa en molt millor situació econòmica al proper equip de govern que surti de les eleccions del maig vinent, que la que vàrem heretar nosaltres. Vagi per endavant que volem continuar essent l’equip de govern i que farem tot el possible per explicar el que hem fet i el que volem fer, i que aspirem a renovar la confiança dels nostres conciutadans.

Tornant al pressupost: gairebé vint-i-nou milions d’euros, que provenen d’impostos i taxes municipals que no apugem gens, de la participació en els impostos de l’Estat i de les ajudes i subvencions específiques de la Generalitat.Vint-i-nou milions que seguirem dedicant a mantenir i a millorar els serveis que reben els ciutadans, a millorar les opcions dels nostres emprenedors, a facilitar la millor formació possible a tots nivells, a oferir una activitat cultural atractiva per una gran majoria de la població… En definitiva, a seguir treballant per l’Olot que volem, amb una discreta “picada d’ullet” al Firal, amb una dotació de 500.000 euros en la partida d’inversió per manifestar la nostra voluntat d’actuar-hi decididament ja que ho considerem prioritari.

Hem fet la feina i ens preparem per seguir-la fent. Compto amb tots vosaltres!

Novament vam tenir celebració. Les patinadores del CPA Olot tornen a ser campiones del món i ho van aconseguir amb una impecable actuació. Quatre 10 per part dels jutges i totes les notes per sobre del 9, van segellar una gran actuació al Mundial. Tot Olot i tota la Garrotxa ens en sentim orgullosos, i els hi desitgem tot l’encert per mantenir una trajectòria inigualable.

D’altra banda, i abans d’anar a Reus, on vaig tenir l’honor de ser present a l’exhibició de les patinadores, vam iniciar la Gigaenquesta a Olot. El procés, malgrat les dificultats que ja sabíem que hi serien, segueix endavant. El 9-N anirem a votar, tot i que la trascendència d’aquesta votació no tingui el valor que ens hauria agradat. Però el diumenge dia 9 de novembre és un símbol de la nostra lluita i hem de preservar-lo. Tenim un gran lideratge per part del President Mas, que ens condueix tot superant entrebancs i mil-i-una adversitats, cap a una gran mobilització ciutadana. El món sap i ha de seguir sabent que estem disposats a treballar, tant com convingui, per canviar les relacions de Catalunya amb un Estat que només sembla interessat en prohibir i en no escoltar cap reivindicació ni petició que provingui de Catalunya. S’omplen la boca de declaracions d’amor, però la realitat és que ni tan sols volen escoltar i valorar una queixa d’una part important dels nostres conciutadans. Llastimós.

Per últim, a Olot hem tingut Fira. La Fira de Sant Lluc, que s’ha transformat en un gran esdeveniment ciutadà al centre de la ciutat. Moltíssima gent i activitats per a tothom. Gairebé ningú recorda ja aquella Fira agònica en la qual molts dels participants eren organismes de l’Administració, és a dir públics i que suscitava dubtes sobre el seu futur. Avui tenim una fira atractiva, innovadora – la Fira d’Entitats n’és un bon exemple–, i que té el futur garantit, a més d’haver estimulat la creació d’un altre esdeveniment d’abast nacional com la Fira del Producte de Qualitat Orígens, que s’organitzarà a Olot els dies 15 i 16 de novembre.

Seguirem treballant per tal que el 9N sigui un gran èxit i perquè Olot sigui atractiva tant  per als olotins com per als visitants.

Dies de fortes emocions, d’aquells que queden marcats per sempre en la memòria i que es podran explicar als néts d’aquí un temps.

Vaig poder participar en la concentració d’Alcaldes al Palau de la Generalitat per fer a mans al President l’acord en suport a la consulta del 9 de novembre. Una opció de decidir democràticament que des de Madrid estan esfondrant sense valorar per res la voluntat dels catalans. Vaig sentir una profunda emoció en travessar la Plaça de Sant Jaume enmig de crits d’”In-Inde-Independència!”. Vaig quasi plorar quan, aturats a pocs metres de la porta de Palau, la gent va començar a cantar “Els Segadors”. I orgull quan tots els alcaldes, vares enlaire, vàrem reclamar la independència del nostre país. El món municipal va mostrar la seva unitat a l’entorn de l’ACM i de l’AMI. Ara haurem de veure com afrontem el cúmul d’amenaces i d’intervencions partidàries de jutges i governants del PP que, amb totes les armes d’un estat, ens volen fer callar. També com digerir la manca de suport de les institucions europees, que no deixen d’omplir-se la boca reclamant llibertat i democràcia, però que a la pràctica no han fet el més mínim intent per escoltar uns ciutadans que volen exercir-les.

Divendres passat vaig estar al Parlament de Catalunya. Hi era amb la gent de l’AMI, donant suport a la Llei de consultes no refrendàries i altres formes de participació popular. Una llei important que facilita la participació dels ciutadans en la presa de decisions. Una llei que és competència exclusiva del Parlament de Catalunya, tal com deixa clar el nostre Estatut. Una llei plenament constitucional en expressió dels governants espanyols, tot i que faran tot el que puguin per declarar-la inconstitucional en el seu desig d’impedir que els catalans expressem la nostra opinió sobre com ha de ser el nostre país i les seves relacions amb l’Estat. Crec que, més que una opinió, el que volem fer és expressar un sentiment que molts volem fer evident.

No puc entendre que algú vulgui prohibir que la gent expressi un sentiment, per més allunyat que estigui de la seva manera de pensar. Però sembla que això és el que volen fer els espanyols, o més ben dit, els seus líders polítics.

Per això era important estar al Parlament i recolzar l’acte solemne d’aprovació d’una llei que fa legal la consulta del 9 de novembre. Ara faran tot el que calgui per declarar-la il·legal i per impedir que es pugui fer palesa quina és la voluntat d’una majoria de catalanes i de catalans. Suposo que després es quedaran tranquils, però podeu estar ben segurs que fent callar els ciutadans, mai se soluciona cap problema. Que no voler sentir el que els ciutadans volen dir mai ha canviat res a millor, sinó que ha fet augmentar el ressentiment i la desunió.

No puc tenir més clar que el que ara vol fer Mariano Rajoy i el seu govern és una equivocació molt gran.

També el Ple del nostre Ajuntament va fer sentir dilluns la seva opinió. Va ser un Ple extraordinari, en què comptàrem amb el suport d’una gran part de la societat civil olotina. No tenia cap dubte, com va ser, de què aprovaríem per àmplia majoria el suport a la Llei de Consultes i a la pròpia consulta del 9-N. Volem votar i fer evident als ulls del món què pensen els catalans.

Algú pensa que, fent-nos callar, soluciona el problema. Però això no serà així. En tenim la prova amb la injusta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i les conseqüències que ha portat.

Jo, personalment, fa molts anys que ho tinc clar. Per motius legítims com pot ser la nostra història, la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre model de societat que junt amb la voluntat de ser sobirans ens dóna dret a convertir-nos en un nou Estat d’Europa. Crec que en pocs dies tindrem l’oportunitat de deixar-ho clar, més enllà d’interpretacions malintencionades de la “majoria silenciosa”.

En democràcia, el recompte es fa a les urnes. I així ho farem els catalans de seny.