Acabo de tancar una etapa important de la meva vida. Una etapa que he viscut amb intensitat, plena de sensacions i molts sentiments. Durant aquests vuit anys com a Alcalde d’Olot, he pogut conèixer més a fons la meva ciutat i la seva gent, fins a un punt que no m’hauria imaginat mai. Ha estat un temps en què, personalment, he crescut moltíssim fins al punt de poder dir que ha canviat la meva visió de la vida. El contacte amb tantes i tantes persones m’ha donat molts moments d’alegria, però també de patiment. Tots ells, però, han estat experiències irrepetibles que fan que Olot sigui una ciutat i una comunitat extraordinària. Amb una diversitat social, cultural, de principis i creences molt àmplia que ens fa molt millors i més forts per fixar-nos objectius i aconseguir grans fites.

Poder viure el dia a dia com a Alcalde d’Olot us ben asseguro que ha estat un gran honor i una enorme responsabilitat. He tingut la sort que els nostres conciutadans em donessin aquesta oportunitat, motiu pel qual sempre els estaré immensament agraït. Us he de dir que a tot arreu on he anat, a tots els llocs on m’han convidat, la resposta ha estat extraordinària. A Olot, tothom m’ha tractat fantàsticament bé, pensi el que pensi sobre el model de ciutat o sobre els projectes realitzats. La veritat és que he rebut un tracte molt cordial i un suport decidit en tot moment, que us agraeixo de tot cor. Fora de la ciutat, la figura de l’Alcalde d’Olot sempre és valorada i respectada. S’aconseguiran o no els objectius que cadascú es proposa, però el tracte i el diàleg han estat sempre amb el màxim respecte i educació.

Per tot això, us vull donar les gràcies de la forma més sincera i efusiva possible. Gràcies per haver-me permès treballar per Olot des de la meva òptica de ciutat i de societat que en tot moment he intentat explicar a tothom. Gràcies per haver pogut conèixer tantes persones excepcionals que treballen a Olot i per Olot. Gent de la cultura, de l’empresa i l’emprenedoria, del món associatiu i veïnal, del món de l’esport en tots els seus àmbits i nivells. A tota aquesta gent, moltíssimes gràcies per tot el que feu per Olot i pel nostre país. A tothom, moltes gràcies per com m’heu tractat i per l’escalfor que no m’ha faltat mai. I gràcies per haver-me permès representar la meva ciutat a tot arreu.

També volia disculpar-me per totes aquelles coses en les que m’he equivocat. Sempre he pres les decisions buscant el millor per la col·lectivitat, per la ciutat i per Catalunya. Però també cal reconèixer que, a vegades, no encertes la decisió final. Equivocar-se és una possibilitat quan et toca prendre decisions i, des de l’Alcaldia, se n’han d’adoptar moltes. És per això que estic convençut que sabreu entendre cada decisió que he pres i també disculpar-me per les que creieu que no han estat la millor opció.

Tot i que ara deixi l’Alcaldia d’Olot, podeu continuar comptant amb mi pel que faci falta. Com a ciutadà d’Olot, sense responsabilitats polítiques, seguiré gaudint de la ciutat i de la comarca, del nostre entorn natural i, sobretot, de la companyia de tantes i tantes persones que fan de casa nostra un lloc del que ens hem de sentir molt orgullosos.

Només em queda repetir-vos l’agraïment per tots aquests anys i recordar-vos que em teniu a la vostra entera disposició.

Aquest serà l’últim escrit que publico al blog. El vaig crear amb la meva entrada a l’Ajuntament i avui, després d’entregar la vara d’Alcalde a en Pep Berga he decidit tancar aquest espai personal de projectes i reflexions  des de l’Alcaldia d’Olot. Moltíssimes gràcies a tothom!

La setmana passada vaig anar a la presó de Lledoners. El dimecres 10 a la tarda vaig poder visitar el conseller Josep Rull. Vaig estar parlant amb ell una estona llarga i també vaig tenir l’oportunitat de saludar a bona part dels altres companys – presos polítics -, que es troben, com ell, injustament empresonats; alguns ja fa més de 365 dies.

Vaig sortir d’aquesta visita a la presó amb dos sentiments molt intensos que no han ni minvat ni desaparegut amb el pas dels dies, ben al contrari. Vaig sortir trist, immensament trist, però alhora profundament orgullós.

El sentiment de tristesa és immensa i infinita en veure persones que admiro, que m’han ajudat, acompanyat i guiat en moltes de les decisions que he pres com a Alcalde i també personalment – i que, més enllà de les responsabilitats, considero amigues -, tancades en una zona a la qual únicament es pot accedir després de traspassar mil portes que s’obren lentament i que deixen molt clara la seva falta de llibertat. Una – i ho repetiré tantes vegades com calgui – injusta privació de llibertat, allunyades de les seves famílies, que tenen present en tot moment als seus pensaments, conjuntament amb el seu compromís per a un país millor.

I d’aquí l’orgull. Des de la sortida de Lledoners m’acompanya encara més un sentiment d’orgull profund de tenir i comptar amb persones com ells en la lluita, pacífica, per a la plena llibertat del nostre país. M’havien comentat que els trobaria ferms, dempeus i decidits a defensar les seves idees, que no són altres que les de la construcció d’un millor país. Us puc ben assegurar que és així! Per més paradoxal que pugui semblar, són ells els qui t’animen i t’esperonen a continuar endavant. I ho fan amb el convenciment d’aquells que saben que la raó els assisteix i que la justícia ho acabarà reconeixent.

Una de les preguntes que més em fan els alumnes que visiten l’Ajuntament és la de quina és la feina de l’Alcalde. Sempre els responc el mateix: que, entre moltes altres coses, represento Olot i els seus ciutadans arreu on vaig. A Lledoners també ho vaig fer. Perquè amb la visita de la setmana passada he volgut fer arribar als presos polítics d’una manera més directa encara el suport i l’escalf dels ciutadans d’Olot que cada setmana reclamem la seva posada en llibertat.

Acabem de tancar un 2017 excepcional en tots els sentits. Fa pocs dies, hem votat a les eleccions al Parlament de Catalunya i hem celebrat el Nadal mentre quatre persones continuen a la presó i cinc més es troben a Brussel·les. No ens cansarem de demanar que puguin tornar a casa i que recuperin, així, la seva llibertat a finals d’un any que ha tingut de tot menys normalitat.

Les qüestions de país han centrat bona part d’aquest 2017 que, a Olot, també ha vingut marcat per una nova disminució de la taxa d’atur. Olot es manté com la segona ciutat de més de 30.000 habitants de Catalunya amb l’atur més baix en una comarca on l’atur es troba al 7’7% (segons dades del passat mes de novembre). La nostra prioritat és continuar donant suport a l’emprenedoria i contribuir a una millor qualitat de l’ocupació. Des del Consorci d’Acció Social també treballem per donar resposta a les necessitats dels nostres conciutadans perquè ningú es quedi enrere.

Aquest 2017 hem posat en marxa el nou edifici de serveis del volcà Montsacopa i hem impulsat projectes innovadors com l’Europace que converteix Olot en prova pilot d’una iniciativa, pionera a Europa, que finança inversions en millores energètiques en habitatges. A principis d’any vàrem inaugurar la Xarxa Espavilada que abasteix de fred i calor equipaments del centre d’Olot (entre ells la plaça Mercat) des de les instal·lacions de l’antic Hospital. I hem iniciat la reforma de la Residència Sant Jaume, que esdevindrà un centre pioner a Catalunya amb un model assistencial pensat perquè la gent gran pugui estar com a casa.

Precisament, el Mercat i l’Hospital han estat de celebració aquest final d’any. Han complert tres anys a les instal·lacions que vàrem posar en marxa  a finals de 2014. Cronològicament la primera inauguració va ser la del nou Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. El 6 d’octubre de 2014, l’Hospital Sant Jaume -institució en la que vaig treballar més de 30 anys- va estrenar nova seu i els seus professionals van poder desenvolupar la seva activitat en una infraestructura adequada al temps en què vivim. La ciutat i comarca gaudeix ara d’una obra que, a més de millorar l’assistència sanitària, permet fixar uns objectius de creixement i de desenvolupament futur sense més límits que els que suposa el nivell d’hospital que correspon a la planificació sanitària del país. Un Hospital General bàsic on s’atén gairebé un 90% de l’assistència que precisen les olotines i olotins. Segur que en aquest nou edifici hi ha els esforços i la feina de molta gent a la qual vull fer arribar el meu agraïment per fer-lo possible. Deixeu que una vegada més posi en valor la feina, la contribució i l’empenta de tots els professionals que treballen a l’Hospital, que en tot moment (tant al Sant Jaume com a l’actual), s’han estimat la institució, l’han fet part de la seva vida i hi han dedicat molt més que la seva jornada laboral.

La Plaça Mercat també es va obrir a finals de 2014. Des del primer moment vàrem estar convençuts de la necessitat d’un nou edifici per solucionar els inconvenients que presentava l’antiga estructura del Mercat. Calia posar l’entrada a peu pla, remodelar l’aparcament i fer més eficient les seves circulacions, però sobretot consideràvem imprescindible trobar la complicitat de tota la gent que hi treballava. Decisió arriscada, però que se’ns va facilitar pel suport i la implicació de tots els placers. Avui en dia la Plaça Mercat és una infraestructura valorada i prestigiada pels ciutadans d’Olot, però també a nivell de país. Són molts els representants d’ajuntaments i altres institucions, associacions de placers… que han passat per casa nostra per veure-la i per comentar directament amb placers i usuaris els avantatges de la nova instal·lació. També destaquen la complementarietat d’una gran superfície integrada en el mateix edifici o la idoneïtat de lligar els productes que s’ofereixen a productes de proximitat, de qualitat i de productors que els acaben comercialitzant.

Estic convençut que el nou Hospital o la nova Plaça Mercat són exemples de com des de l’ajuntament es va transformant la ciutat per tal que la vida dels nostres conciutadans sigui millor i més fàcil. I ens queden molts reptes més. Reptes que fan referència a petites activitats del dia a dia a altres grans actuacions en relació a les infraestructures i als equipaments de la ciutat. Ara mateix estem intervenint en el Firal, el cor que tradicionalment ha fet bategar Olot i que es transformarà amb la millora que hi estem portant a terme. I en l’horitzó noves actuacions al Nucli Antic i especialment a la zona de la Plaça del Carme, l’Escola d’Art i l’espai de Can Sacrest com elements clau per dinamitzar un espai que s’ho mereix.

El 2018 ens portarà un nou Firal i ens permetrà donar impuls a nous projectes estratègics i de millora de la nostra ciutat.

Ha estat un dels missatges més repetits aquests dies. Diumenge al vespre després de la jornada de votacions pel referèndum i dilluns i dimarts durant les concentracions davant l’Ajuntament per rebutjar les càrregues policials. Més de 15.000 persones han omplert aquest dimarts el Firalet en la manifestació més multitudinària que hi ha hagut fins al moment a la ciutat. Hem demostrat una vegada més la nostra capacitat de mobilització com la que vàrem tenir a la jornada electoral d’aquest diumenge.

12.724 veïns i veïnes d’Olot van votar al referèndum de l’1 d’octubre mentre, a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials, ens arribaven imatges esgarrifoses de violència contra persones que l’únic que  volien fer era expressar la seva opinió sobre el futur del nostre país.

Tot i que en alguns col·legis ja vaig fer-ho personalment, vull agrair a totes les persones que van formar part de les meses i als que van estar tot el dia en els col·legis electorals des de primera hora del matí (alguns molt abans) fins haver finalitzat el recompte. Als ciutadans que, a títol individual, i també empreses que van portar menjar als punts de votació, als Mossos d’Esquadra, Policia Municipal, Bombers, a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil i als Serveis d’Emergència.

Aquest diumenge hem demostrat que som ciutadans pacífics, però ferms i valents. Perquè ens van dir que no votaríem i hem votat, ens van dir que ens dividiríem i estem més units que mai. Orgull de ciutat i de país que defensa la democràcia, la llibertat i el dret de decidir el millor futur per al nostre poble.

Ha estat un cap de setmana de molta activitat. Divendres, vàrem celebrar una nova sessió del Retre Comptes, el balanç de les accions fetes a l’Ajuntament d’Olot fins al moment i les que tenim previst portar a terme. El projecte del Firal que aquest estiu començarà a veure les primeres obres, la remodelació de la residència per a gent gran de l’antic Hospital Sant Jaume que va avançant a bon ritme i la construcció dels camps del Morrot que ja estan a disposició dels més de 500 jugadors de futbol base són les principals actuacions que ens vàrem fixar per a aquest mandat. Això al costat de mesures com la compra d’habitatges per destinar-los a lloguer social, la convocatòria d’ajudes per al lloguer d’habitages per a estudiants, la millora de façanes o l’increment de la partida destinada a Educació i la reobertura de la llar d’infants de Sant Miquel. També l’aposta per les polítiques d’ocupació per contribuir a la baixada de l’atur, ajudar a les persones amb dificultats de trobar feina i donar suport als que decideixen crear el seu propi negoci.

La participació ha estat un dels elements claus dels dos anys de mandat. La consulta del correbou i la variant i, a continuació, la del Firal han estat l’inici d’un procés que ens ha valgut més d’un reconeixement i que continuarà amb els pressupostos participatius per barris. Com també ho ha fet el PIAM de Sant Miquel, d’aquí a poc també arribarà al Nucli Antic en un dels reptes de futur als que afrontarem. També treballarem per fer possible la millora de l’edifici actual de l’Escola d’Art i en què sigui realitat l’Espai Cràter, com a centre divulgatiu dels volcans, atractiu turístic de la ciutat i la comarca i element de dinamització cap al centre de la ciutat. I després dels pavellons i els camps de futbol, hem començat a treballar en la possible construcció d’una piscina municipal coberta a l’espera de trobar el finançament que permeti tirar endavant un equipament d’aquestes característiques.  La construcció d’un nou ambulatori a Sant Miquel, un nou dipòsit d’aigua sense oblidar-nos del seguit d’accions del dia a dia de la nostra ciutat.

Esdeveniments com Lluèrnia, el Sismògraf, Orígens o el MOT ens converteixen en un referent. També ens vénen a veure per la Residència Faber, la Xarxa Espavilada i el projecte Europace… perquè hi ha coses que passen a moltes ciutats però d’altres, només a Olot.

Us vull agrair a totes les persones que vàreu participar de la sessió de divendres, la sala de plens feia molt goig. Si no vàreu poder venir, com sempre estic a la vostra disposició per explicar-vos els detalls de la presentació que també podeu consulta aquí.

El cap de setmana també ens deixa l’ascens de la UEOlot a Segona B. Felicitats a l’equip, a la junta i a tots els seguidors que diumenge al vespre varen celebrar el títol a la sala de plens i al balcó de l’Ajuntament. És un nou èxit de l’esport olotí al costat del Club Tenis Taula, el Club Atletisme Garrotxa i el Club Patinatge Artístic, que aquest cap de setmana ha omplert dues vegades el pavelló en el 32è festival. Abans de la primera sessió, es va posar el nom de Monsita Casadellà la pista del pavelló 2. Un acte senzill i emotiu en record a qui fou la presidenta del club i els deu títols mundials del patinatge olotí. Un reconeixement a les persones que, com la Monsita, treballen de forma desinteressada per la ciutat. També ha estat el cap de setmana en què Joan Asin ha estat guardonat amb les Ales a la Cultura. Una distinció a la feina feta que de ben segur l’esperonarà a continuar impulsant nous projectes culturals. Un orgull de ciutat i de ciutadans!

Presentació de l’acord del territori per construir la carretera que ha d’unir el túnel de Bracons i Olot. Dilluns, 2 de maig de 2016

Olot i la Garrotxa constitueixen una terra privilegiada en molts sentits. Un entorn i un paisatge singulars. Una societat activa i solidària en àmbits ben diversos. Un empresariat potent i obert al món. Un voluntariat amatent per atendre als que ho passen malament… Entre altres, aquests són alguns dels nostres principals actius.

Però si hi ha un aspecte continuat, al llarg del temps, que ha afectat objectiva i negativament el progrés de la nostra ciutat i de la nostra comarca han estat les comunicacions. Sempre a precari, sempre a remolc de les autèntiques necessitats d’una societat oberta i emprenedora. I quan em refereixo a les comunicacions ho faig en el sentit més ampli: des de l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació fins a les carreteres, passant pel tren. Encara avui, som una de les dues úniques capitals de comarca de Catalunya que no té ni tindrà enllaços ferroviaris, almenys en un futur immediat.

Però on el problema ha estat endèmic i més punyent ha estat en el de les comunicacions per carretera, sempre deficients si atenem les demandes d’una societat moderna i emprenedora. És veritat que, els últims anys, el panorama ha anat canviant. Però no és suficient. És cert que l’autovia Olot-Besalú, els túnels de Castellfollit o els de Bracons ens han apropat definitivament a Osona, a la Catalunya Central i a Barcelona. Però, de nou, la història es repeteix i, la variant d’Olot i el tram Les Preses-Vall d’en Bas representen, avui, l’autèntic cul d’ampolla de tot aquest progrés.

El problema rau, avui, en les obres pendents que permetin un trànsit intern de la comarca com Déu mana i unes bones connexions per sortir cap enfora. Són molts els olotins que cada dia han d’anar a treballar fora del nucli urbà d’Olot. També són molts els garrotxins que, diàriament, han de travessar Olot per anar al seu lloc de treball. Més de 40.000 desplaçaments diaris han de fer servir una única via, el Vial Sant Jordi, completament sobrepassat i saturat. L’única alternativa que els queda no és millor, que és passar pel centre d’Olot.

A aquesta situació cal sumar-hi la dificultat de creuar Les Preses per arribar als túnels de Bracons. És inexplicable que, moltes vegades, es tarda més a sortir d’Olot i entrar a Bracons que anar del primer túnel fins a Vic.

No descobreixo res en dir que les bones comunicacions ajuden a resoldre un altre problema bàsic per la nostra economia: necessitem  atraure o, com a mínim, retenir talent. Tenim empreses de primer nivell, atractives en les seves propostes de feina per a joves, però totes aquestes mancances frenen la contractació i, especialment, la decisió de molts joves de venir a viure a Olot.

Finalment, i no és una qüestió menor, necessitem la variant per motius de seguretat. Hem de treure vehicles del centre de la ciutat per agilitzar el trànsit i evitar possibles accidents.

Per tot això, no me’n vull estar de demanar, una vegada més, la màxima sensibilitat al Govern de Catalunya -en el qual confio plenament- i al Govern espanyol, que accelerin els tràmits per la construcció d’una infraestructura imprescindible pel nostre progrés col·lectiu.

Desitjo i confio que aquest 2017 esdevingui, de veritat, l’any decisiu per fer realitat unes obres indispensables per una ciutat i una comarca que no aspiren a cap privilegi especial. Només a allò que es mereixen per continuar essent us espai de progrés plenament compromès amb el nou país pel que estem lluitant.