Sr. Alcalde d’Olot, Sr President del Consell Comarcal, digníssimes autoritats, amics/amigues, bon dia a tothom. És un plaer per mi dirigir-los, representant Convergència i Unió, unes paraules en aquesta data tant significativa en la història del nostre país com és l’Onze de Setembre.

Podem dir que aquest any, la celebració de la Diada té un to una mica especial doncs és la primera que celebrem després de l’aprovació del Nou Estatut que de ben segur millorarà la nostra capacitat d’autogovern

Avui celebrem un fet molt important en la vida de qualsevol societat com és la Diada Nacional, el dia que hem escollit per simbolitzar i expressar públicament la nostra identitat com a país, com a comunitat amb voluntat de ser reconeguda a tots nivells com a nació.

Com a olotins també hem de recordar que estem aquí per reconèixer la figura històrica d’un olotí il·lustre que va defensar Catalunya d’una forma exemplar. Pels olotins hauria de ser un motiu d’orgull que un conciutadà tingués un paper tant destacat en la defensa de la nostra identitat nacional durant el segle XVII. Des de la seva posició de Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona va fer una feina que tots hauríem de continuar en el dia a dia: defensar la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat i el nostre sentiment nacional des de tots els àmbits de la nostra vida. Cadascú des de la seva responsabilitat i possibilitats individuals i fer-ho en les nostres activitats habituals, les grans i les petites, a la feina o en el temps de lleure …

Precisament, fa pocs dies parlava amb un bon amic, que juntament amb un grup de companys d’un esbart garrotxí han passat uns dies ensenyant a ballar sardanes i fent representacions dels nostres balls populars en un país centreamericà. Crec que aquesta és una bona forma de fer país, probablement ni han d’altres, més properes i també molt importants. Per exemple, penso també amb una meva companya, anestesiòloga peruana a qui una olotina li ensenya la nostra llengua de una forma desinteressada, formant el que s’anomena parella lingüística. Segur que si tots els olotins, tots els garrotxins, tots els catalans dediquéssim una part de la nostra activitat a difondre i fer valer la nostra llengua, les nostres tradicions, la nostra cultura; Catalunya aconseguiria el reconeixement que ben segur és mereix.

Tot això lliga amb l’altre motiu pel que ens trobem aquí. La celebració de la Diada Nacional de Catalunya, en un clima festiu, que ho és més a Olot al estar estretament lligat, per motius de calendari, amb les nostres Festes del Tura. Estic convençut que la Diada ha de ser la demostració de que, a casa nostra, el concepte de Catalunya com a país està plenament consolidat i es viu com una manifestació tranquil·la i pacífica de la nostra voluntat de ser, malgrat els atacs recurrents que sovint rebem des de diferents àmbits.

Com a metge estic molt habituat a tractar amb persones, a escoltar-les. Crec que des de les administracions hem de ser receptius a les seves necessitats i generosos en les atencions que puguem donar. Aquesta manera de fer és molt necessària en aquests moments, davant del repte de garantir la convivència i la integració de molts nouvinguts i fer-ho compatible amb la pervivència d’una identitat catalana. No ens ha de fer por, ni sentir complexos a l’hora de defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat com a país perquè és molt necessari que el català recuperi posicions en el seu ús social. La nostra cultura ha de ser forta i un dels valors més representatius de Catalunya davant del món.

Ens queda molta feina per fer. Tant de bo que els nostres pensaments expressats en veu alta en aquest breu parlament, ajudin a conscienciar-nos i a acostar-nos a l’objectiu de fer de Catalunya el país que tots desitgem. Segur que entre tots ho aconseguirem.

Visca Catalunya!

 

One Response to Onze de Setembre

  1. Anonymous ha dit:

    Em sembla molt interessant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *