Estem arribant al final de la campanya electoral que ens ha de portar a la votació del dia 1 de novembre. Crec que hi ha unes quantes reflexions que val la pena fer abans d’anar a votar. Votar és expressar la nostra opinió. Donar indicacions precises de cap a on volem anar. És molt important que tots i cadascú de nosaltres expressem la nostra opinió, en aquest cas, de com volem que sigui el govern de Catalunya.

El primer fet que m’ha cridat l’atenció i que voldria que m’acompanyéssiu en la reflexió és força singular sobretot per l’èmfasi que li han donat tots els partits. Tothom està d’acord en reclamar que el govern que surti de les eleccions ha de ser un govern fort. Això es justifica amb la necessitat de desenvolupar eficaçment el nou estatut. Alguns afegim que també ho necessitem per tal de que Catalunya recuperi el prestigi i la imatge que els darrers anys hem anat perdent.

La primera reflexió entorn a aquesta petició unànime és de calaix. El govern que hem tingut fins ara no ha set de fort. La imatge de baralles i discussions, de dimissions i cessaments, d’expulsió d’un partit del govern no és una característiques dels governs forts. Al contrari, sol ser símbol d’un govern dividit i dèbil. I tampoc hi ha fets que ens ajudin a pensar que una reedició d’aquest govern, l’anomena’t tripartit, serà un exemple de cohesió i fortalesa. Si escoltem atentament els seus programes electorals veurem importants diferències. Si analitzem el model de país que proposa cada partit veurem abismes. Algú pot assegurar que si treuen els vots necessaris, el futur govern format per PSC, ERC i ICV aconseguirà portar a terme un projecte de país conjunt? Les prioritats de cada partit seran coincidents? Durant aquesta campanya electoral, algú ha vist molta cohesió i molt projecte en comú pel que fa a Bracons, la variant de Les Preses i la circumval·lació d’Olot? Si fan govern desapareixeran les diferències d’opinió i determinats partits renunciaran als seus plantejaments? Que ha passat fins ara? En definitiva, sembla que tots estem d’acord amb el que Catalunya necessita i amb el que no pot tornar a succeir.

I seguint amb aquesta reflexió, el govern serà fort sempre i quant tingui un lideratge sòlid i consolidat. No ens convé altre cop tenir tres líders discutint per qüestions de parcel·les de poder o de protagonisme, sinó una persona amb idees clares del que cal fer, amb la suficient capacitat per prendre les decisions adients en cada moment. Una persona en que la gent confií. Crec que en aquest sentit, CiU te un líder clar, l’Artur Mas, amb un ampli suport del partit. Estic convençut que podria ser, també, un bon líder pel país.

L’altre dia, quan es va celebrar l’acte electoral central d’Olot, varem tenir l’honor de seguir les reflexions i els comentaris d’un polític d’àmplia experiència com és l’Iñaki Anasagasti. Va dir coses molt importants sobre nacionalisme, model d’estat, procés de pau, .. Però jo voldria recollir-ne una que també em sembla determinant per decidir el sentit del nostre vot. Esquerra Republicana de Catalunya ha set l’aliat dels socialistes a Madrid. Quin gran objectiu han aconseguit amb aquesta aliança? L’aprovació del nou estatut ha set l’estrella d’aquest període de sessions, però ells varen quedar al marge i varen votar NO. Millor finançament? Sembla que això queda pel desenvolupament del nou estatut, però mentrestant, hem de seguir l’exemple de l’acord de finançament que va signar CiU amb el govern del PP i que ha donat els seus fruits. Els pressupostos de la Generalitat d’aquests darrers anys han augmentat notablement. Es parla de creixement del pressupost de fins a un 70 % Ah!! I en el moment de negociar el PP tenia majoria absoluta.

Ara una cosa si han aconseguit: iniciar les intervencions al Congrés del Diputats amb tres o quatres frases en català i que tothom s’ho prengui com una broma de mal gust. L’ús social del català disminueix a casa nostra, especialment a Barcelona i rodalies. Hi ha importants grups de pressió que han iniciat una creuada en defensa del castellà a Catalunya. Hi ha iniciatives molt més importants a fer per defensar el català. Si un dóna recolzament al govern i als seus pressupostos o a les seves principals iniciatives, ha de ser capaç d’aconseguir molt més per una de les senyes d’identitat més importants de la seva cultura com és la llengua. Tal com deia el senyor Anasagasti, algú em pot dir quin trofeu han portat de Madrid que és pugui comparar amb els molts de CiU, com els models de finançament, els mossos d’esquadra, …

A mi totes aquestes reflexions em porten a la mateixa conclusió. Ara convé un govern de CiU. Ara convé que, a més de guanyar, aconseguim uns resultats que ens permetin governar amb solidesa. Uns resultats que ens permetin anar a Madrid i fer-nos respectar. Crec que fins i tot els membres del PSOE que estan al govern d’Espanya esperen que l’Artur Mas sigui el nou President de la Generalitat.

Els garrotxins hem d’aconseguir que en Lluís Guinó sigui diputat al Parlament de Catalunya. És el número 8 de la llista. Necessitem aconseguir vots de persones que en altres èpoques ens havien fet confiança. Queden poc dies i no val a badar. Ens hi juguem molt. Cal la mobilització de tots els nostres. Ningú pot quedar-se a casa.


 

One Response to Dimecres hi ha eleccions!

  1. Alexandre Bernalte Gascó ha dit:

    Siento hablar en castellano en su blog, pero resulta que aunque catalan, vine a Andalucía muy pequeño y aunque se leerlo, no se escribirlo. De todas formas, lo importante en esta época, visto desde una óptica quizás un poco esceptica (en cuanto a política se refiere), es en general; llegar a un gobierno que no solo tenga una cierta consistencia sino que de resultados.

    Desde la optica de una juventud a la sombra de la transición (podria decirse que di mis primeros pasos a la par de la democrácia).

    Me temo que tengo la impresión y quizá hable por boca de muchos, de que la política ha perdido fuerza, respeto y expresión. Me he sentido mas “fascinado” por políticos de mi época no-votante (mi minoría de edad) como: Felipe Gonzalez, Julio Anguita o Jordi Puyol), que por algunos de los actuales, es casi vergonzante el uso que hacen del poder que les ha dado el pueblo. Yo no he votado a nadie para que me diga los defectos de otro partido ni para que cruce “insultos” o descalificaciones con otro. Es vergonzoso cuando olvidan que están ahi, ya no porque los hemos elegido, sino porque hemos puesto nuestras esperanzas en que ellos cambiarán algo.

    A veces perdemos de vista el valor de la ideología; la izquierda pierde de vista lo social, el centro es el patio de recreo de todos,…

    Al margen de ideologías particulares, lo que si puedo decir desde el punto de vista que me da vivir fuera, y más aun en una comunidad autónoma donde no siempre somos bien vistos los catalanes en general y politicamente menos (por desconocimiento y por estereotipos), es que Cataluña ya no es ni da la impresión de ser lo que era y es hora de que las cosas cambien.

    Un saludo.

    P.D. El hecho de que haya escrito en este blog, es simple y llanamente que tengo familia cerca de Olot y que buscando una cosa en internet he topado con su blog y al ser de Olot me ha llamado la atencion que tuviera un blog y eso y me ha dado por leerle. Espero que muchos politicos más sigan su ejemplo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *