Durant aquests dies posteriors a la confirmació que tindrem un nou tripartit, sentim arreu comentaris negatius sobre aquest fet. Evidentment no hi ha una base sòlida per sostenir aquesta afirmació, però a multitud de programes de radio i televisió, articles de diaris i comentaris que se senten pel carrer, reforcen el meu convenciment. La gent està indignada amb el fet de que s’arraconi el partit guanyador de les eleccions i que els perdedors s’ajuntin per fer president al líder del partit més castigat a les urnes. Ben curiós tot això! D’entrada s’ha de dir que aquest acord és absolutament legal i lícit. Crec que, un cop passades les eleccions, no és el millor moment per queixar-se, sinó que l’espai idoni per fer sentir la nostra veu és, precisament, el dia de les votacions. Passat aquest dia, podem fer queixes, protestes o propostes, però la seva efectivitat dependrà de la voluntat de la persona o persones a les que hem atorgat la capacitat de decidir mitjançant els nostres vots.

Abstenir-se el dia de les votacions, tot i tenir molts motius per no confiar en els polítics, és donar un xec en blanc als que sí van a votar. Crec que tots aquells que han renunciat a fer sentir la seva veu el passat dia 1 haurien de reflexionar sobre aquest fet.

Un altre aspecte sobre el que sí podem queixar-nos, amb tota l’energia possible, és si els polítics, passades les eleccions no fan el que havien promès, utilitzant la força del nostre vot. En aquest sentit, sí que entenc la disconformitat de molts votants d’ERC, majoritàriament nacionalistes o fins i tot independentistes, que han vist com el seu vot servirà per fer president de la Generalitat una persona amb un concepte de país radicalment oposat al seu. O també veig motiu de descontent en aquelles persones que amb la força del seu vot, han fet president a un personatge amb un nivell de català molt allunyat del que s’exigeix a la gent que vol ocupar un càrrec públic. O a tots aquells que pensen que la representació de Catalunya a l’exterior no pot quedar en mans, si es confirmen els rumors, d’una persona que cada cop que ha sortit a l’exterior, ocupant càrrecs de representació del nostre país, ha protagonitzat escàndols tant sonats com la trobada amb membres d’ETA a Perpinyà o la corona d’espines a Jerusalem. Tot un model de diplomàcia i representació d’un poble! I si anem a nivell local, segur que se sentiran defraudats i s’enfadaran tots aquells que han donat el seu vot a un partit que recolza una determinada opció per la variant de Les Preses i la circumval·lació d’Olot, i veuran com desprès, el govern de la Generalitat del que formaran part, decideix justament el contrari.

La famosa i malaurada escena de la corona d’espines.

No obstant, crec que, tal com ja vaig escriure al meu bloc fa uns dies, ara és l’hora de desitjar èxits al govern de la Generalitat. És important que no tornem a donar la imatge deplorable de l’anterior govern. D’entrada són els mateixos líders dels partits que formaran el proper govern de la Generalitat, els que anuncien com a primer objectiu, no repetir els errors del passat. Seria interessant conèixer els criteris que fan decidir el vot dels ciutadans. No és la meva intenció posar en dubte la legitimitat de la decisió personal que tots prenem, però fa pensar el fet que pràcticament tothom coincideixi en qualificar el tripartit com un “govern amb problemes” i llavors tingui un recolzament suficient per tornar a dirigir el país.

Personalment estic convençut que un altre fracàs del tripartit posaria en safata de plata la victòria contundent del PP a Madrid. És, al meu entendre, el pitjor escenari per Catalunya: un govern de la Generalitat dèbil, un PP, que ha crescut amb un discurs basat en l’anti-catalanisme, a Espanya i a sobre el “Partido de la Ciudadania” fent populisme contra el català. Que Déu ens agafi confessats.

No obstant, no hi ha temps pel desànim. Tots hem d’esforçar-nos en millorar la nostra situació. Ens poden prendre el govern però no la il·lusió i el compromís de seguir treballant pel nostre país. VISCA CATALUNYA.