Han passat les eleccions. Com tots els catalans, faig les meves valoracions del que va passar el dia de tots sants. Hi ha alguns fets inqüestionables: Convergència i Unió va guanyar les eleccions, les va guanyar en totes les circumscripcions electorals, les va guanyar per nombre de vots i les va guanyar per nombre de parlamentaris escollits. Però, tot i això, no varem guanyar amb la suficient contundència com per poder formar govern. Ni tant sols per poder ser decisius en la formació d’aquest nou govern. Tampoc podem impedir la formació d’un nou tripartit, sinó que la clau la tenen partits amb resultats electorals molt pitjors que els nostres.

Crec que la revisió dels números ens donen una visió prou clara de la situació. En el següent gràfic es pot veure com ha quedat el parlament.

L’abstenció ha estat, per desgràcia, la gran guanyadora de les eleccions. Més de dos milions de ciutadans, un 43,23 % de la gent, ha considerat que no valia la pena anar a votar. Probablement els motius han estat molt diversos i dels dels partits els haurem d’analitzar. Per mi el motiu fonamental és la pèrdua de confiança amb l’efectivitat del seu vot per canviar les coses, fet molt greu en una societat que ha perdut valors bàsics en el seu dia a dia. L’anàlisi de l’abstenció mereix un espai molt més ampli del que avui hi puc dedicar, però tots haurem de fer l’esforç de reflexionar-hi i intentar posar-hi remei.

El PSC reconeix obertament la seva derrota. Ha perdut més de 240.000 vots i han passat de 42 a 37 parlamentaris. El gran mèrit d’ERC és, segons les seves pròpies valoracions, haver aguantat prou bé la comtessa electoral. Només han perdut 130.000 vots! un 25 % dels que varen rebre en les eleccions del 2003, i dos diputats. Iniciativa sí que pot treure pit. Ha millorat en vots i escons, però els seus paràmetres són molt més petits i d’una transcendència política limitada. Han guanyat 40.000 vots en el global de Catalunya i han passat de 9 a 12 parlamentaris. Del PP hi ha poques coses a dir. Te un electorat molt fidel i amb idees molt fixes en determinats aspectes de la societat que els marquen moltíssim en l’hora de definir el seu vot però tot i aixó també ha perdut vots i un escó.

Per mi, un dels aspectes més tristos dels resultats electorals és l’entrada al parlament de Ciutadans, “partido de la ciudadania”. Presenten un programa basat en la lluita contra el nacionalisme català i compten amb el recolzament d’importants poders fàctics de Madrid. Tant de bo m’equivoqui, però la tensió augmentarà molt en el parlament i veurem actuacions que, als que considerem a Catalunya com la nostra nació, ens faran molt de mal. Un cop més, llàstima de l’abstenció, sinó segurament no haurien arribat al 3% .

I nosaltres? Doncs hem perdut prop de 100.000 vots, tot i que en percentatge de vots emesos passem del 30,94 al 31,52 per cent. Hem guanyat dos parlamentaris i superem als nostres adversaris en llocs tant emblemàtics com la mateixa ciutat de Barcelona. Hem guanyat en totes les comarques de Catalunya, excepte en tres, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès occidental. Però no hem arribat als resultats esperats. L’abstenció ens ha fet mal.

El resultat de tot això és la repetició del tripartit, en una maniobra que tenien pactada d’abans de les eleccions. Ningú pot creure que el Sr. Montilla sigui tant eficient com per, sense base prèvia, posar d’acord a tres partits amb propostes programàtiques molt diferents i amb un concepte del tipus de país que volen per Catalunya encara més diferent, en tant pocs dies. O és que l’únic que importava era recuperar el poder cedint en tot allò que fes falta ? Crec que els seus votants mereixien el respecte d’anar a votar coneixent el destí final del seu vot.

Quedi molt clar que desitjo que el nou tripartit tingui èxit en la seva gestió. Per mi, el més important és el progrés i el benestar de Catalunya i especialment dels catalans. Per això tremolo en pensar en un tripartit igual al que ja hem patit, a sobre posant en safata la majoria absoluta al PP a Madrid. Sol passar que quan les coses van malament acaben empitjorant. Tant de bo, en aquesta ocasió no sigui així.

Deixo per un altre dia l’anàlisi dels resultats d’Olot. Que ningú en faci una lectura en clau d’eleccions municipals, doncs seria un greu error, però deixeu-me dir amb orgull que han set molt bons. Evidentment també es dóna a casa nostra el problema general de l’abstenció, però CiU aconsegueix uns excel·lents resultats.

Si voleu informació més detallada dels resultats a Catalunya us recomano consultar el següent link:

http://www.parlament2006resultats.cat/inicialv.htm

 

One Response to Un cert regust a …..VICTÒRIA

  1. Anonymous ha dit:

    Aixó estaba del tot cuinat d´abans de les eleccions, si no com us expliqueu les reaccions tan diferents dels d´esquerra?, primera reacció molt suau quan els socialistes els varen fer fora del govern, i segona reacció molt ferotge quan CiU en campanya electoral treu el famós dvd, que tan sols el mateix es limita a narrar uns desgraciats fets protagonitzats pel tripartit I. A veure si els actors del tripartit II si esforcen una miqueta més pel bé del pais i el dvd no tingui tan temps de durada.

    Llorenç Colomé i Roca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *