Abans de felicitar el Nadal, crec que encara tinc temps per referir-me a un altre de les passions de la meva vida. En tinc vàries, la meva dona i la meva família en primer lloc, la meva feina de metge anestesiòleg, Olot, la meva ciutat, Catalunya, el meu país i el que protagonitza aquest missatge: El Barça.

El diumenge passat, els “culés” varem rebre un cop de pal que no ens esperàvem en perdre el mundial de clubs que es va celebrar al Japó. No obstant, alguna cosa molt important ha canviat a Can Barça. Lluny de la crisis, la petició de canvis i de culpabilitzar àrbitres, periodistes i estaments que haurien estat arguments habituals en altres èpoques, aquest cop ens ho hem pres simplement com una derrota que ens fa mal. Ens fa mal perquè era l’únic títol que ens falta al palmarès, i perquè sabem que costarà tornar a tenir la possibilitat de guanyar-lo. També ens ha permès veure que a nivell esportiu hi ha coses a millorar, però això no es cap final d’etapa, sinó que seguim tenint el millor equip, el millor jugador del món, la plantilla més compensada i competent i ara vindran altres partits que ben segur guanyarem i altres títols que sí celebrarem.

A mi, en tot aquest episodi del Barça hi trobo un paral·lelisme amb el que ens ha passat a CiU. Hem guanyat les eleccions però no hem pogut formar govern, que era el nostre objectiu. Igual que al Barça, no hi ha crisis, ni peticions de canvis, ni cap daltabaix, sinó que veig els nostres militants i votants més motivats que mai per tornar a demostrar la nostra força en les properes eleccions municipals. Fins i tot, passats uns dies de les eleccions al Parlament hi veig un altre paral·lelisme que potser no tothom comparteix. Al Barça li va fer molt mal anar de favorit, que tothom ens donés com a guanyadors abans de jugar el partit. A CiU, crec que ens va passar un fet força semblant, amb un sentiment arreu que guanyaríem i recuperaríem el govern, mentre els partits del tripartit anaven de penedits, reconeixent errors i demanat un altre oportunitat, que al final han aconseguit. Per més bé que pintin les coses mai s’ha d’abaixar la guàrdia. Sé positivament que els nostres dirigents i els responsables de campanya varen lluitar per contrarestar aquesta imatge que corria entre ciutadans i mitjans de comunicació però … els resultats tots els coneixem. Sóc dels convençuts que se n’aprèn molt més d’una derrota, per dolorosa que sigui, que de mil victòries.

Bé, demà dijous torna a jugar el Barça, en un partit ben complicat contra l’Atletic de Madrid, al que no podré anar, doncs el ple del pressupost de l’Ajuntament d’Olot té prioritat sobre el lleure, per més engrescador que aquest sigui. Patirem, però segur que tornarem a gaudir del magnífic espectacle que els últims anys ens obsequia l’equip. No se quin serà el resultat, tot i que estic convençut que guanyarem, però des d’aquí inicio una forta ovació que espero, de fet n’estic convençut, seguirà al Camp Nou per animar als jugadors a seguir practicant aquest futbol que ha meravellat al món i que ha fet que tots ens sentim orgullosos del nostre equip.

Al igual que CiU hem perdut una batalla, però en vindran d’altres i no podem permetre que les llàgrimes ens impedeixin veure el sol.

Visca el Barça i Visca Catalunya!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *