La publicació per part del Institut Nacional d’Estadística (I.N.E.) de les dades sobre el nombre d’habitants de cada població han posat en evidència el retrocés d’Olot respecte a altres ciutats de les comarques gironines. És evident que aquest retrocés te un component anecdòtic que amaga altres valoracions molt importants. Per interpretar adequadament aquestes dades hem de pensar en quins són els motius pels que una persona o una família viu en una determinada població.

Evidentment hi ha factors molt importants sobre els que hi tenim poc a incidir, com per exemple l’índex de natalitat de cada població, però n’hi ha d’altres que sí que estan influïts directament per les polítiques municipals i serveixen eficaçment per determinar la salut d’una determinada ciutat. Jo crec que tots estem d’acord en que les oportunitats laborals que ofereix una determinada ciutat, influeixen notablement en la decisió de fer-la el teu lloc de residència. A més d’aquest, la qualitat de vida és un altre factor important en el moment de decidir on volem instal·lar la família. Segur que n’hi ha d’altres però entrem una mica més en aquests dos.

A Olot, la qualitat de vida és una de les fortaleses reconeguda per molta gent. No obstant, si demanéssim què entén cadascú per aquest concepte, ens adonaríem que és un concepte bastant subjectiu, però més o menys tothom acorda que a Olot s’hi està bé, tranquil i envoltat d’una natura magnífica, … Podem afirmar que tenim qualitat de vida. Seguint amb el nostra anàlisi, queda el factor “oportunitats laborals” i aquí és a on es comencen a encendre les llums d’alarma. Creixem menys que altres ciutats gironines que sempre havien estat al nostre nivell o fins i tot per sota dels nostres creixements anteriors. Això és especialment alarmant si tenim en compte l’esmentat factor a favor de la qualitat de vida. Es a dir, el nostre problema són les ofertes laborals que som capaços de generar, en una ciutat que tradicionalment sempre ha set predominantment industrial.

No crec que se’m pugui acusar de pessimisme si afirmo que Olot en els darrers anys està perdent dinamisme econòmic i que el creixement és més lent que en altres ciutats similars pel que fa a la tipologia dels nouvinguts. El quadre adjunt és molt aclaridor:

A més d’aquestes, hi ha altres dades estadístiques que ens haurien de fer pensar: Segons un estudi del Consell Comarcal, la meitat dels joves universitaris garrotxins no poden trobar feina a la comarca. L’any 2005 la Garrotxa va ser la comarca de Catalunya on el creixement del PIB del sector de la construcció va ser més elevat (gairebé un 12%). Una darrera dada: fa 10 anys de cada 10 cèntims d’euros de riquesa que es creava a Olot 5 provenien de la indústria. Ara aquest sector només genera 3 cèntims; la resta els genera el sector serveis i la construcció.

A tot i això hi hem d’afegir un fet que encara ens hauria de preocupar més, i és l’aparent indolència amb que s’ho pren l’actual equip de govern municipal. Estant tant ocupats venent l’actual ”Olot de les meravelles” que no tenen temps per ocupar-se del futur de la ciutat. La responsabilitat de tots plegats és garantir que les futures generacions puguin gaudir de com a mínim el mateix benestar actual. Refugiar-se en la frase feta “aquí ja es viu molt bé” pot consolidar un immobilisme que, tard o d’hora, tindrà les seves conseqüències.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *