Acabem de celebrar una diada important en el calendari. Personalment, el 16 de juliol és el dia del sant de la meva mare, un dia de trobada familiar des de fa anys, un dia a on molts records i algunes enyorances es fan més presents que mai.
A Olot un dia especial per la tradicional festa del barri que porta aquest nom. Pel Drac i el seu ball, pel cant de la Salve, per l’ambient de ciutat que es respira entre les 10 i les 12 de la nit a una de les places més emblemàtiques de la nostra ciutat, que en el darrers temps ha patit un procés de degradació que entre tots hem de ser capaços de redreçar. Convertir la plaça en un centre cultural, a on s’apleguin estudiants d’arts, nois i noies que cursin estudis de nivell universitari a la nostra ciutat. Aconseguir que la plaça sigui l’ànima d’un barri atractiu pels joves que vinguin a viure a la nostra ciutat. Molta feina i molta imaginació que hem de dedicar-hi tots els que ens estimem Olot, però estic segur que comptarem amb una ajuda especial i en la que jo personalment hi confio moltíssim. El Pare Jaume Llagostera.
La festa del Carme a Olot és indestriable de la figura del Pare Jaume. Un olotí dels que han sabut fer ciutat, que ens han ensenyat a estar al costat dels menys afavorits, que ens ha demostrat que amb treball i esforç és poden aconseguir grans coses. Coses que poden semblar impossibles però que si tots hi creiem, ens hi esforcem i hi dediquem el treball que calgui s’aconseguiran. I estic pensant en la rehabilitació del nucli antic i especialment de la zona que envolta l’església del Carme.
Més val que ens en sortim, no fos cas que el mateix Drac del Carme ens en demanés responsabilitats, molt enfadat i treien foc pels queixals.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *