Fa pocs dies vaig assistir a la constitució del Consell Comarcal de La Garrotxa i a l’elecció del seu president. Vagi d’entrada la meva felicitació pel Sr. Joan Espona, que em sembla un gran president per una institució que té un ben guanyat prestigi, tant a nivell garrotxí com entre les entitats i institucions que conformen l’àmbit local del nostre país. El Consell, a través d’organitzacions tant eficients com el Consorci de Benestar Social, entre d’altres, presta serveis a ciutadans i ajuntaments, tot assumint un rol molt important en el dia a dia de la nostra comarca.

Quan va prendre possessió del càrrec de president per primera vegada, fa pocs mesos, va anunciar amb claredat, que era una persona a la que li agradava tirar endavant les iniciatives a traves de diàleg i de pactes. Dijous passat va tornar a reafirmar a aquesta voluntat i va oferir la seva total disposició per buscar complicitats en el dia a dia del Consell. Per mi és un gran encert del president. Davant aquesta actitud se’m fa difícil d’entendre la posició d’altres partits polítics que, durant l’acte de pressa de possessió, reclamaven la necessitat de que l’equip de govern del Consell fos d’unitat. I encara se’m fa més estrany i difícil d’entendre aquesta exigència si comparem l’actitud d’aquests mateixos partits en altres institucions a on governen.

La principal crítica que vàrem fer a l’equip de govern socialista a l’ajuntament d’Olot durant el darrer mandat fou prendre decisions sense diàleg i aplicant sense fissures la majoria absoluta de que disposaven. I ERC durant una bona part del mandat va donar-los suport incondicional. Puc entendre que un ajuntament té una dinàmica diferent a un consell comarcal, però tampoc hi veig la necessitat de mantenir una actitud diametralment oposada… El que sí em sembla escandalós és la comparació amb el que han fet els dos partits que reclamen un govern de unitat a la Garrotxa, en la formació de l’equip de govern de la Diputació de Girona o de Lleida. Aquests organismes, igual que els consells comarcals són institucions dedicades a donar serveis als ajuntaments i institucions del mon municipal i els seus membres no són elegits directament pels ciutadans sinó que són per representació dels electes locals. Tot això els fa molts similars tant en la seva composició com en el seu funcionament als consells. Doncs bé, en aquestes Diputacions han format un govern entre partits minoritaris, han desplaçat de la presidència al representant del partit més votat i han fet president a una persona que ostenta la representació d’un número ben migrat d’electors.
Amb tanta incoherència encara algú s’estranya que els ciutadans no vagin a votar !!!
 

2 Responses to El Consell Comarcal

  1. Anonymous ha dit:

    No es pot parlar de la Diputació sense pensar en els sous i això … treu de pollaguera al més centrat!! esperem que els Consell no segueixi l’exemple.

  2. Anonymous ha dit:

    Estic d’acord, però crec que encara hi ha més: es tracta de fer fora de totes les institucions a CIU al preu que sigui, i dic jo:
    Com hem d’aconseguir que els ciutadans se n’adonin del que està passant i reaccionin?… prou recolsament al PSOE, volen ocupar l’espai de Centre que aquí a casa nostra és el nostre espai des de sempre. Reconec que en aixó el PP està en el mateix cas, però els seus votants ho tenen molt clar i desitjo que actuïn en la propera convocatòria a eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *