Fa dies que, amb tota justícia, sentim a parlar amb indignació de la fallida de les infrastructures de Barcelona. Tothom es queixa de la manca d’inversions, que ben segur és una de les causes d’aquesta situació, però no sento a parlar amb igual insistència de factors que a mi personalment em preocupen molt més. Parlo de les errades de planificació per la realització d’unes obres que fa anys que sabíem que s’havien de fer o pel manteniment d’unes infrastructures que fa molts anys que ens donen servei. Tampoc sento a parlar amb igual insistència i indignació de la falta de lideratge dels responsables, a Catalunya, de totes aquestes instal·lacions, de la seva manifesta ineficiència a l’hora de prendre decisions i del ridícul immens que han fet fer al nostre país amb l’arribada, amb tota la parafernàlia possible, d’un senyor de Madrid que ens ho posarà tot en ordre. No obstant, encara trobo més a faltar la presentació immediata d’un pla d’actuacions concretes per fer front al desgavell, més enllà de demanar paciència als ciutadans, que informés abastament del que es podria solucionar, del que no te solució i dels períodes i dates en que no serà possible disposar de unes instal·lacions vitals per la vida del país.

Sóc dels convençuts que en aquestes mancances rau la indignació de molts ciutadans més que en la manca d’inversions en infrastructures, que de fet, fa molts anys que ja sabem per la simple constatació en algun viatge per España, en especial si es va a Madrid. Imagineu-vos si és clara aquesta evidència que ningú s’ha atrevit a discutir-la, ni tant sols els dirigents dels diferents partits espanyols, tant afeccionats a exigir solidaritat als catalans!

L’elaboració dels pressupostos generals de l’estat pel 2008 és una bona oportunitat per valorar la resposta de l’Estat Espanyol a les necessitats dels ciutadans de Catalunya, entre els que els garrotxins també esperem la resposta a una necessitat vital per la nostra comarca: la construcció de la variant d’Olot és inajornable, a no ser que es vulgui repetir, a nivell local, el desgavell que s’ha produït a Barcelona, i una part important d’aquesta variant és responsabilitat del “Ministerio corresponent de Madrid”. Podeu estar segurs que treballarem per tal que aquesta necessitat tant bàsica per la nostra ciutat i la nostra comarca, arribi a Madrid i compti amb una partida pressupostaria en les comptes de l’Estat pel 2008. A més, estic convençut de que no estarem sols en aquesta lluita!
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *