La setmana passada vaig tenir l’honor d’assistir a la conferència de l’Artur Mas en que va presentar públicament el seu projecte de “Casa Gran del Catalanisme” que ben segur dirigirà l’esdevenir polític dels propers anys.
Sincerament estic orgullós que algú, amb l’autoritat per fer-ho, reclami pel catalanisme el protagonisme en la vida pública que crec que és mereix. Fa pocs dies es presentava a Olot un estudi sobre els joves de la nostra comarca i em va cridar l’atenció que en front de pràcticament un 70 % de joves que es manifestaven sense cap interès per la política ni es definien en relació a l’eix dreta–esquerre, hi ha un elevat percentatge que s’identifiquen clarament amb un fort sentiment nacional respecte Catalunya i una elevada estimació a la seva ciutat i la seva comarca. Tothom es queixa del desinterès per la política, però ben segur que si treballem i ens dediquem a temes que motivin als ciutadans, aquest desinterès disminuirà. I en aquests moments som molts els convençuts que la nostra cultura o la nostra llengua i fins i tot la nostra manera de ser, està greument amenaçada, i això ens motiva a lluitar en front de discussions sobre esquerres i dretes, que en l’actual context de globalització sembla perdre sentit amb tota claredat.
M’alegro que cada cop més persones defensin en veu alta el nostre dret a decidir sobre el futur del nostre país, especialment en un moment en que es fa més clar la poca estima que ens tenen a España. Quan un important partit d’àmbit estatal, amb possibilitats reals de guanyar, fia en gran mesura el seu resultat electoral en la crítica permanent a Catalunya, crec que queda poc a dir. I a sobre encara hi ha molts catalans que confien en la “seducció” per millorar les relacions amb els espanyols!!! En aquest sentit, em va semblar molt adequat el comentari que vaig sentir en un debat radiofònic que feia referència a la famosa afirmació del President Maragall, on deia que Catalunya era com una dona maltractada, plena de sentiments de culpabilitat per com fa les coses i sotmesa a maltractament i vexacions precisament per ser dona. Crec que aquesta comparació guanya vigència dia a dia i entre tots hem de sortir del cercle viciós que comporta.
Per això estic orgullós que cada dia hi hagi més gent decidida a plantar cara. Crec que s’ha acabat l’època de la tebiesa i que hem de ser capaços d’exigir el que ens pertoca. El nostre país ho necessita!
Ja per acabar, recordeu tots que el dia 1 de desembre tenim una important manifestació a Barcelona amb el lema “Som una nació i diem prou!”. Hem de procurar assistir-hi com més millor per fer sentir la nostra veu i fer veure a Espanya que som molts els que estem farts de l’actual model d’estat!
Si t'ha agradat aquest article, comparteix-lo!
M’alegro molt del seu bloc, però crec que l’1 de desembre és més important una manifestació per eradicar la Sida al món que no per les infraestructures (encara que sigui un tema cabdal).
Importància a les persones.
Salutacions!
Julià
Salut!
Sabías que el primer punto del programa del partido nacionalsocialista de Adolf Hitler hace una reclamación muy parecida a la de los paisos catalans?:
1.- Demandamos la unificación de todas las Alemanias en una Gran Alemania basándonos en el derecho a la autodeterminación de los pueblos. (sic Adolf Hitler)
Enlace al artículo que desarrolla esto en mi blog en inglés
Enlace al texto completo del programa de Hitler en Wikipedia en inglés
Bon dia!
Segur que hem de treballar per eradicar la Sida, per millorar la salut i per millorar les condicions de vida de determinats col·lectius que són els més afectats per la Sida, però això no s’ha de contraposar amb treballar per millorar les infrastructures del nostre país, en reclamar que l’Estat inverteixi a Catalunya el que és just i que entre tots fem de Catalunya un país en el que faci goig viure
Gracies pel teu comentari i per llegir el meu bloc.
JM Corominas
Crec que el dret a l’autodeterminació del pobles és un dret reconegut per molts estaments, gens dubtosos pel que fa a la seva orientació política, i organitzacions com la O.N.U. Personalment m’agradaria que tots els pobles tinguessin dret a exercir-lo i que les societats fossin prou civilitzades per acceptar els resultats d’aquesta expressió popular.
Un altre cosa és l’ús o el mal ús que poden fer determinats col·lectius o persones de drets que representen valors molt preuats en la nostra societat. Posem-hi un exemple: Ningú vol renunciar a la llibertat però hi ha individus que la converteixen en llibertinatge i això no vol dir que aquest dret sigui dolent. Qui marca la diferència és l’us que en fan determinades persones.
Gràcies per llegir el meu bloc i per fer-hio comentaris
Salut també per tu.
JM Corominas