Tot i que havia decidit no fer cap més post, que no fos una nadala, fins desprès de festes de Nadal, tinc ganes d’expressar la meva opinió sobre el que va passar a Olot, ahir a la nit, durant el ple del pressupost.

L’escenari es senzill. Se’ns presenta un pressupost rígid, condicionat per decisions presses fa temps en relació a infrastructures i inversions, en les que la majoria de les forces a l’oposició havíem deixat clar el nostre desacord. No hi ha marge de maniobra per arribar a acords, doncs els números solen ser molt tossuts i des de fa molt temps, dos i dos, en qüestions d’aquesta mena, sumen quatre. I un equip de govern en minoria, presoner d’aquesta manca de consens, ha de treure endavant un pressupost sense poder donar resposta a les demandes i als projectes dels partits de l’oposició.

Les alternatives són clares.
* Un moment perfecte per deixar en evidència la feblesa d’un govern, tot i que pagant el preu de bloquejar i entorpir el normal funcionament de l’ajuntament.
* Ser responsable, permetre que l’equip de govern tiri endavant uns comptes, que si vols ser respectuós amb els acords de plens anteriors tenen poca alternativa i facilitar un dia a dia més normal en l’administració local

Una cruïlla en la que pots aplicar molts dels comentaris i dels retrets que es fan dels polítics i de la política en el debat, tant estès, sobre l’allunyament entre ciutadania i política. L’oportunitat de canviar les coses, tot i que estiguis a l’oposició, en front al sentiment de pertànyer a una corporació que te com a objectiu prioritari donar servei als ciutadans.

Un debat interessant en que el Grup Municipal de CiU a l’ajuntament d’Olot va optar per ser responsables i no forçar les coses. D’abstenir-nos, en un pressupost que no era el nostre ni ens agradava, però que preferíem a entorpir el normal funcionament de l’administració municipal. Amb la decisió del sentit del nostre vot sabíem que el pressupost tiraria endavant, doncs cap altre combinació de vots podia tombar la proposta, però volíem demostrar, i així ho vàrem explicitar durant el ple, que estem disposats a ser una oposició constructiva i dialogant, preparada per entendre les situacions i els condicionants i que prioritza Olot per damunt de qualsevol altre interès o circumstància.

També vàrem deixar clar que això no és un xec en blanc ni una posició inalterable en el temps. Que tenim molt clar el que esperem a canvi de la nostra actitud d’ahir i que fàcilment podem passar a posicions més bel·ligerants. Crec que ho vàrem deixar prou clar durant el ple però, per si de cas, ho he volgut deixar escrit en aquest bloc que se positivament que compte amb lectors molt propers o lligats a l’equip de govern socialista a l’ajuntament d’Olot.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *