Passades les festes de Nadal, situats en el 2008, dedicaré el primer post d’aquest any a un esdeveniment que ben segur marcarà l’activitat política dels propers mesos i anys. Em refereixo a les eleccions al Parlament Espanyol que s’han de celebrar el proper dia nou de març.

Tinc la convicció que pel nostre país, el resultat d’aquestes eleccions marcarà profundament com s’enfoquen els problemes que patim i quines solucions se’ns proposen per fer que Catalunya avanci i recuperi el prestigi perdut en aquest darrers anys. No serà tant pel partit que guanyi les eleccions sinó que el més important seran els resultats globals i especialment el pes dels partits nacionalistes en la composició del futur parlament. Obviament, quan dic nacionalistes em refereixo a aquells grups polítics que posaran per davant els interessos i les necessitats del nostre país en front dels condicionats i les obligacions del seu propi partit. Necessitem tornar a centrar el debat en torn de l’anomenat eix nacionalista i això em sembla vital pel futur de Catalunya.

Dit això, també constato que aquesta meva convicció està allunyada de l’opinió de molts ciutadans que consideren aquestes eleccions com un assumpte exclusiu dels nostres veïns del sud o com una nova oportunitat de castigar “als polítics”. Totes dues opinions em semblen molt perilloses i absolutament equivocades. El Tribunal Constitucional, i tot el que està passant amb aquest malaurat estatut del 2007, pot il·lustrar perfectament la influència que per Catalunya tenen aquestes eleccions. Pel que fa als polítics, he dit i mantinc, que no anant a votar no només no es castiga a cap polític sinó que determinats partits han guanyat molt poder des de que la participació és tant baixa. Fins fa poc, quan les coses no funcionaven, com podríem interpretar que és el cas de les infrastructures a Catalunya, semblava clar que hi havia una responsabilitat de qui té la capacitat de gestió en cada moment, és a dir de qui governa; i les eleccions era el moment adequat per fer notar la desaprovació dels ciutadans.

Personalment penso implicar-me al màxim per mobilitzar al major nombre de ciutadans possible i per difondre els projectes i les propostes de CiU. A més, ho faré amb molt de gust doncs crec que a Girona, el cap de llista del meu partit és un gran candidat. El meu amic Jordi Xuclà sempre m’ha demostrat una gran sensibilitat pels temes de la nostra ciutat, i un concepte de cap a on hem de portar Catalunya amb el que m’identifico plenament. És imprescindible que Convergència i Unió aconsegueixi uns molt bons resultats a Girona i a Catalunya. Necessitem, com a país, que els nacionalistes siguin decisius a Madrid. Sense l’esforç i la participació de tothom no aconseguirem redreçar el prestigi, la realitat diària i el reconeixement nacional que mereix Catalunya. Jo em comprometo a treballar-hi i us demano el vostre suport i implicació.
 

One Response to Les eleccions del 9 de Març

  1. arxer ha dit:

    Tens una tasca difícil i emcomiable.
    Cal fer-nos escoltar a Madrid. Però fa temps que penso que Espanya no ens vol com a catalans sinó com a espanyols. Cal enfrontar-se amb el sistema des del propi sistema ( teories d’Alinski inspirador d’Obama Barak i Hillary Clinton). Per això cal fer veure (i la gent ja ho veu) independentment de ser catalano o castellanoparlants a Catalunya que Espanya és un mal negoci. No ens volen i la relació cap als catalans és visceral. Paguem molts impostos i no rebem res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *