Fa pocs dies reflexionava en aquest mateix bloc sobre les característiques d’aquestes eleccions que les feien singulars. Ara, amb els resultats a la mà, penso que també s’han produït un seguit de circumstàncies que fan que els resultats siguin singulars i fins i tot difícils d’explicar des del punt de vista sociològic i de la diversitat del nostre país, Catalunya.
D’entrada felicitar al socialistes perquè evidentment han set els guanyadors d’aquesta comtessa, però fins i tot ells mateixos han de reconèixer que els seus resultats no són fruit exclusivament de l’interès que han provocat les seves propostes ni per l’èxit (?) de la seva gestió en la legislatura anterior, sinó que han aconseguit molts vots a partir de l’estratègia de la por. És més, personalment penso que en el moment de decidir el vot s’han obviat molts fets que han afectat greument el dia a dia dels darrers mesos i anys i s’han valorat propostes sense anar més enllà del seu impacte mediàtic. Crec que, per la salut democràtica de una societat, no és bo que unes eleccions es decideixin per anar en contra de … sinó que els resultats hauríen de reflectir el recolzament a una determinada opció a partir d’elements positius tant de la seva gestió anterior com del seu programa.
Un altre punt que personalment m’ha decebut d’aquestes eleccions és la pèrdua de pes dels vots nacionalistes. Segur que això està molt influït pels condicionants expressats anteriorment, però per les persones profundament nacionalistes, entre les que m’hi compto, els resultats ens deixen amb una sensació de neguit pel que fa al nostre futur com a nació. Sociològicament l’opció nacionalista va quedant en minoria? La confrontació entre dretes i esquerres serà l’eix que centrarà el debat polític del futur i el sentiment nacionalista només serà una mera anècdota? Em resisteixo a creure que els nacionalistes catalans, de dretes o d’esquerres, abdiquem de la defensa de la nostra identitat, de la nostra cultura o de la nostra llengua. Segur que s’han de reconèixer errors i buscar complicitats, però cal un cop de timó decidit i des d’aquesta humil tribuna voldria reivindicar la necessitat i l’urgència d’aquesta decisió.
I per CiU? Doncs ens ha anat prou bé com a partit i l’objectiu de ser decisiu a Madrid s’ha aconseguit amb prou èxit. Hem resistit l’onada bipartidista i el nostre electorat més fidel no ha caigut en la temptació del vot anti PP. Ens ha faltat recollir el vot nacionalista desencantat amb determinades decisions que s’han pres a nivell de la Generalitat, que per desgràcia han decidit anar a opcions d’esquerres i no a opcions nacionalistes. A Olot, com en general a la resta del país, hem perdut vots en consonància amb el 8% menys de participació que s’ha produït si ho comparem amb les últimes eleccions al parlament de Madrid i aquests vots han set de barris en els que tradicionalment el partit socialista treu bons resultats. En percentatge hem pujat en quasi totes les meses i si ho analitzem a nivell de comarques gironines som la segona ciutat en aportar vots al conjunt dels vots de CiU, molt per sobre d’altres ciutats amb una major població.
Sóc optimista per naturalesa i tot i que sóc conscient que escric sota els efectes d’uns resultats que m’han decebut, més pels aspectes nacionals que pels del meu partit, crec que no tardarem en veure un retorn a la situació en que la defensa de la identitat nacional serà una prioritat en la decisió del vot per part dels ciutadans.
Ara més que mai… Visca Catalunya!
 

2 Responses to Marc 2008. Uns resultat singulars ?

  1. Blackhold ha dit:

    bones, buscant per la xarxa he arribat al teu blog i amb curiositat m’he posat a llegir algunes de les seves entrades.

    m’ha agradat llegir notícies fresques de com estan alguns projectes que han de (en teoria) millorar la nostra ciutat.

    Des de que en vaig marxar ara farà uns 8 anys, en principi per anar a estudiar i més tard, després de buscar la feina que s’adaptés als meus estudis a la meva comarca, la decisió de quedar-m’hi a treballar. Algunes ofertes de feina no es troben a la nostra comarca i si hi són no són competitives.

    És bo saber que projectes com la A-26 han estat possibles gràcies a la continua però tardana resposta de les autoritats de la nostra comarca. Ara caldrà veure com es gestiona un altre gran projecte com n’és el túnnel de bracons, que causarà molt descontent per malmetre el nostre magnífic paisatge i l’expropiació de terrenys (espero que es porti aquest projecte amb la màxima professionalitat).
    A la fi, a la població ens interessa veure resultats, no contínues baralles entre els nostres polítics, que haurien d’estar units per competir contra europa, no entre ells.

    T’afegeixo a la llista de sindicacions RSS per anar seguint des d’uns quants minuts més avall les últimes novetats sobre la nostra comarca.

  2. Josep M. Corominas ha dit:

    Tot i que amb un cert retard, moltes gràcies pel teu comentari i pel teu interès pel meu bloc però especialment per Olot. Formes part d’un col·lectiu que em preocupa moltíssim com són els joves que marxen per formar-se i no poden tornar a casa seva. Cap societat pot aguantar una sagnia com la que representa que més de la meitat dels nostres joves no tornin un cop han acabat els estudis i més greu em sap quan el motiu és perquè no som capaços d’oferir feines que estiguin al nivell de la seva formació. No tinc la vareta màgica com per solucionar això però penso que hem de tenir-ho com una prioritat i entre tots hem de donar-hi solució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *