L’Observatori del paisatge està d’enhorabona, doncs fa pocs dies va celebrar el seu aniversari, en concret els seus primers tres anys de vida. A Olot estem contents perquè la seva seu tècnica està ubicada en la nostra ciutat, de moment a l’Hospici, en un espai que dia a dia es va quedant més petit, però que estic segur que la ciutat sabrà donar la resposta adequada i trobar dins el mateix hospici o a on sigui les instal·lacions que es mereix aquest observatori.

Aquesta institució dedica els seus esforços a estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació d’aquest element tant poc valorat quan el tens i que tant pot influir en la vida de les persones. Un principals objectius d’aquest observatori és augmentar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l’aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge. A més vol esdevenir un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge.

Com a olotí m’agradaria que la meva ciutat fos un exponent de tots aquests objectius. Tenim paisatges naturals i urbans d’una enorme bellesa, estem voltats d’una naturalesa esplèndida i dins la ciutat hi ha espais singulars que haurien de ser un atractiu turístic important. Però la meva sensació, i la de molts ciutadans, és de que la ciutat té un to gris i d’abandonament en l’atenció als petits detalls i al dia a dia, que impedeix brillar als nostres paisatges més emblemàtics.

Vindran visitants, perquè d’elements per cridar-los l’atenció en tenim, però un cop aquí no podem desil·lusionar-los. El pitjor que pot passar és que els visitants marxin sense ganes de tornar o d’aconsellar als seus coneguts que ens visitin. No és suficient oferir atractius com les exposicions de l’Observatori del paisatge o el mateix Museu dels Sants sinó que els turistes, i més el tipus de turisme que volem cridar, valoren neteja, jardineria, il·luminació, seguretat i tot un seguit de valors que necessitem potenciar i garantir. Està bé dedicar-se a les grans obres però el dia a dia és bàsic en la vida de totes les comunitats.
 

One Response to Olot també hauria de ser paisatge

  1. Blackhold ha dit:

    Està molt bé que hi hagi projectes de promoció de la ciutat a cara dels turistes, i a més tenint en compte que part dels ingressos de la nostra comarca hi són gràcies al turisme. En cap cas s’ha de donar prioritat al turisme davant els interessos dels ciutadans.

    A Barcelona, des de la implantació de la llei del civisme, el descontent entre els ciutadans no ha deixat de créixer; unes lleis escrites per millorar la imatge de la ciutat reprimeixen als propis ciutadans els quals veuen que són multats per fer una cosa que si fés un turista no ho seria.

    L’altre dia em van comentar un cas de represió per un acte incívic/de tràfic sobre un ciutadà; el tros que hi ha davant del triangle té dos carrils que són molt fàcils d’atravessar, tan turistes com ciutadans el solen atravessar quan no hi passen cotxes encara que estigui el semàfor pels peatons en vermell. Això que un policia local va agafar violentament a un noi de la ciutat mentre els turistes atravessàven aquell mateix tram. El policia en comptes d’alertar-lo que allò podia ser perillós li va pendre les dades i li va posar una multa per atravessar el carrer en vermell…

    La violència policial que es mostra cada cop més em recorda a la represió social que es pot veure en el llibre 1984 de George Orwell, la idealització d’una societat i l’intent de fer-la perfecte fa que els ciutadans malvisquin sota unes lleis algun cops estúpides. Per exemple està prohibit menjar-te un entrepà acompanyat amb una fresqueta llauna de cervesa en una zona ajardinada…

    He assistit a vàries manifestacions i les més pacífiques han sigut les que els antidisturbis s’han mantingut amagats o al marge, a les que sempre han estat per allà al mig hi ha hagut problemes; veient això, qui crea la inseguretat ciutadana? per a qui es posen aquestes lleis? no seria millor que en comptes d’una policia repressiva tinguéssim una policia col·laborativa? a on està l’estereotip del típic policia del poble que si hi havia algun problema no li costava donar-te un cop de mà? perquè aquesta militarització de la nostra policia?

    Perquè cada cop que me’n vaig de festa he de patir més per la policia que em pugui parar, desmuntar-me el cotxe perquè estan buscant drogues i després no ajudar-me a muntar-lo? (això ho esmento perquè m’hi he trobat).

    Potser me n’he anat per les branques, però el tros de la seguretat ciutadana m’ha fet recordar aquest tema.

    El fet de viure a Barcelona m’he anat acostumant més i més a la pluralitat de cultures, però quan era petita el fet d’entrar en un barri de immigrants era absolutament perillós, i ara en canvi m’hi puc passejar sense cap tipus de problema; què ha passat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *