Des de les meves vacances volia fer alguna referència al ple del passat dijous. Un ple en la línia del que ens tenen acostumats els socialistes, es a dir, amb molt poc contingut i per tant amb pocs elements de debat. Penso que la confrontació d’idees i de projectes és un dels objectius dels plens i durant aquest mandat, al ple municipal d’Olot, en tindrem ben poc de debat i de discussió, per decisió de l’equip de govern socialista.
Com deia, dijous varem tenir ple i entre els pocs punts de l’ordre del dia, un de transcendent. L’adjudicació del concurs per construir un nou pavelló i una pista de patinatge a l’entorn dels actuals pavellons. Una bona notícia per Olot, tal com vaig dir al ple, doncs hem aconseguit una oferta econòmica notablement més baixa de la valoració inicial i un termini d’execució molt més curt del que es preveia en les condicions del concurs. Fins aquí tot correcte, els meus dubtes comencen quan demano control en la execució de l’obra i rigor en el tancament econòmic. És més, reclamo seriositat davant de fets concrets i ja coneguts, que poden posar en perill aquest rigor, i concretament de la tant controvertida ubicació del pavelló i les conseqüències de construir en ple Pla de Llacs, és a dir amb aigua a poca profunditat. Crec que tothom coneixia aquest fet, denunciat en el mateix ple municipal, i que el projecte, aprovat per Junta de Govern Local, que no pel ple, ha de tenir resolts tots aquests condicionants. Els dubtes passen a astorament quan se’m contesta, des de l’equip de govern socialista, que ells no són tècnics.
Crec que en l’administració és evident que hi ha diferents nivells de responsabilitat. Els polítics han de vetllar perquè la feina dels tècnics i col·laboradors sigui correcte, amb totes les garanties de que el que volem fer, està ben plantejat i s’executa correctament. Aquí està la responsabilitat política, valorar les necessitats, prioritzar les actuacions i vetllar perquè aquestes s’executin amb tota eficiència i eficàcia per la societat a la que servim. No val amagar-se darrere el tècnic, i molt menys en un ajuntament com l’olotí en que tenim molts regidors a dedicació exclusiva i que tenen temps de sobra per revisar, contrastar i aclarir dubtes abans de executar qualsevol actuació. Situacions com les del malaurat Arxiu Comarcal, en que portem més de sis mesos d’obres i encara no veiem cap mena de construcció, es a dir que seguim barallant-nos amb el terreny i els fonaments, no poden tornar a repetir-se. Com he dit l’eficiència ha de ser una norma en totes les administracions i no hi ha excusa per renunciar-hi.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *