Jo crec que tots sabem, i en general acceptem, que les lleis estan per complir-les i que ens afecten a tots per igual. Sembla evident que qui té més responsabilitat ha de donar exemple en tots els camps i especialment en el compliment de les lleis. També sembla clar que qui més cura hauria de tenir en complir les lleis és qui se n’ocupa de proposar-les, de redactar-les, d’aprovar-les i, en última instància, de fer-les complir. Els polítics en general estan especialment obligats a seguir les lleis i normatives i a més a donar exemple. És aquella famosa cita que diu alguna cosa com: “la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar i demostrar” . I dins els polítics, els que tenen responsabilitat de govern semblarien els més obligats a complir amb tot allò que diuen les normes i lleis del país.
Arribats a aquest punt, hem d’analitzar que vol dir això de complir la llei. Està clar que sí sobrepasses els límits de velocitat i t’enxampen, rebràs una forta sanció i fins i tot és possible que perdis el dret a conduir. Sí cremes una bandera o denigres un símbol, tal com els defineix la llei, pots estar ben segur que policies, jutges o fiscals emprendran totes les accions legals possibles per fer complir la norma i probablement rebràs una forta sanció, sempre d’acord amb la llei. Segur que trobaríem molts més exemples.
I jo em pregunto: Una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, que ha passat pel Parlament espanyol, que també l’ha aprovat, i posteriorment sotmesa a referèndum i, malgrat la baixa participació, aprovada per una amplia majoria dels ciutadans que varen decidir participar en el procés, deu ser equiparable, com a mínim, a les lleis de trànsit o de protecció dels símbols nacionals espanyols? Quin motiu tant important permet al govern de l’estat no complir escrupolosament amb el que és llei ? Quina instància es posarà en marxa, de forma automàtica, per exigir al govern que compleixi una llei i els terminis que conté ?
En la societat es parla molt del desprestigi de la política i dels polítics, anàlisi que comparteixo en gran mesura, Crec que situacions com el que està passant amb el finançament de Catalunya, contribueixen a ampliar i consolidar aquest desprestigi. Probablement aquest és el motiu menor per exigir el compliment de l’Estatut i de dotar a Catalunya d’un sistema de finançament just amb les necessitats i l’esforç dels seus ciutadans, però m’ha semblat un argument més per demanar el que Catalunya necessita, que ens correspon per justícia i per llei, a més de ser una mostra eloqüent del que no pot passar en un país.
 

One Response to El nou finançament de Catalunya

  1. Anonymous ha dit:

    bon dia, per lo que fa al finançament de Catalunya
    està una mica cru,mentres a Madrid i sigui el senyor zapatero.
    El president de Catalunya li trucara per preguntar que te que fer, per tant que no val la pena tira coets per el tema del finançament de Catalunya.
    El PSC són molt bon comunicar saben molt bé lo que la gent vol escoltar sobre tot de espanya,son un guanya’n molt de vots al PP

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *