La part nova, que per mi va donar a la diada un to especial, va tenir lloc la nit anterior, es a dir la del dimecres dia 10. Més de sis-centes persones, responent a una convocatòria d’Omnium, varem pujar fins l’ermita de Sant Francesc situada al costat del cràter del volca Montsacopa. Allà varem cantar cançons populars i tradicionals del nostre país, i es va notar un fort sentiment d’estimació cap a Catalunya, d’orgull de pertànyer a aquest país. Posteriorment, el descens fins la Plaça Major portant torxes i sota el so dels timbals de diferents colles olotines, amb la satisfacció de que quan els primers eren a la plaça encara quedava gent per sortir de dalt a Sant Francesc. La lectura d’un manifest, el cant del segadors i un concert per part del grup Diagrama de venn van cloure l’acte.
Penso que l’acte organitzat per la jove junta d’Omnium a la Garrotxa, a qui cal felicitar, va ser tot un encert per molts aspectes. Molta participació i molts joves entre els participants, fins i tot famílies enteres. Ambient festiu però alhora de reivindicació del nostre sentiment nacional. I un gran encert elegint el volcà Montsacopa com a centre de la festa, doncs Olot sovint viu d’esquenes a un dels únics volcans urbans que tenim a Europa.
Només queda encoratjar a la gent d’Omnium Garrotxa perquè segueixin en la línia que han encetat i que ben segur aproparà molts més olotins als actes d’aquesta institució tant valuosa pel nostre país i repetir publicament la felicitació que personalment ja els vaig fer arribar el mateix dia 11. Enhorabona i endavant !








