Ahir vaig pujar a dalt del Montsacopa. El barri de Sant Francesc, situat al peu del volcà, celebrava durant aquest cap de setmana la seva festa i per participar-hi intento assistir cada any a la missa solemne que a les 10 del matí celebren a l’ermita dedicada a Sant Francesc, que està situada al costat mateix del cràter.

Sempre que hi pujo no puc evitar pensar en com és possible que la ciutat visqui tant d’esquenes a aquesta meravella de la naturalesa que tenim instal·lada en el bell mig de la ciutat. L’excursió per arribar-hi no passa de petit passeig a l’abast de tothom, la vista que om pot gaudir des del “caminet” que dona la volta al cràter és preciosa i permet visualitzar tota la ciutat i valorar la natura que l’envolta. En un dia de cel clar, com el que vàrem tenir a Olot ahir, veus una bona part de la comarca i dels seus paratges més encisadors.
Tal com ja vàrem dir en el nostre programa electoral de 2007, una de les assignatures pendents, de la que segur en tornarem a parlar al 2011, és com aprofitar un dels únics volcans urbans que hi ha a Europa per tal de que actuí com a zona de gaudi pels olotins i garrotxins i com a element de promoció econòmica i turística d’una ciutat , com la nostra, que ho necessita plenament. Com diuen el goigs que varem cantar diumenge, Sant Francesc far d’Olot.