Ahir vaig pujar a dalt del Montsacopa. El barri de Sant Francesc, situat al peu del volcà, celebrava durant aquest cap de setmana la seva festa i per participar-hi intento assistir cada any a la missa solemne que a les 10 del matí celebren a l’ermita dedicada a Sant Francesc, que està situada al costat mateix del cràter.
Sempre que hi pujo no puc evitar pensar en com és possible que la ciutat visqui tant d’esquenes a aquesta meravella de la naturalesa que tenim instal·lada en el bell mig de la ciutat. L’excursió per arribar-hi no passa de petit passeig a l’abast de tothom, la vista que om pot gaudir des del “caminet” que dona la volta al cràter és preciosa i permet visualitzar tota la ciutat i valorar la natura que l’envolta. En un dia de cel clar, com el que vàrem tenir a Olot ahir, veus una bona part de la comarca i dels seus paratges més encisadors.
Tal com ja vàrem dir en el nostre programa electoral de 2007, una de les assignatures pendents, de la que segur en tornarem a parlar al 2011, és com aprofitar un dels únics volcans urbans que hi ha a Europa per tal de que actuí com a zona de gaudi pels olotins i garrotxins i com a element de promoció econòmica i turística d’una ciutat , com la nostra, que ho necessita plenament. Com diuen el goigs que varem cantar diumenge, Sant Francesc far d’Olot.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *