Aquest cap de setmana ha set plenament de formació i de reflexió sobre aspectes importants pel nostre país i fins i tot pel model de societat en que vivim.

A l’Escola de tardor de CDC, per cert amb uns ponents excel·lents, la paraula crisi va ser present en molts dels debats, acompanyada casi sempre de la voluntat de fer-hi front, d’aprofitar les oportunitats que sempre acompanyen a situacions com la que ens toca viure, d’apostar decididament per un país que sociològicament ha canviat molt però que continua demostrant, en amplis sectors dels seus ciutadans, un sentiment de catalanisme i d’orgull nacional que entronca perfectament amb els ideals de la gent de CDC, de creure en un teixit empresarial i associatiu que serà capaç d’assenyalar-nos el camí que ens portarà a tornar a ser un dels motors econòmics d’Europa, situació que desgraciadament ara hem perdut.

Segur que el camí no serà fàcil i aquí sorgeix un altre dels temes de reflexió d’aquestes jornades. La pèrdua de valors de la nostra societat, la perversió de determinades qualitats que sempre havien definit als catalans. En refereixo a la necessitat de l’esforç, personal i col·lectiu, en una societat que ha magnificat la possibilitat de viure sense sacrifici, sense pensar en el demà i per sobre de les possibilitats que la situació econòmica personal o nacional ens permet. Valors com l’estalvi han quedat superats per la possibilitat d’endeutaments per tota la vida, oblidant que no sempre serà època de vaques grasses sinó que cal estar preparat per temps difícils.

A la nit, en un acte organitzat al Fons d’Art, del meu amic Josep Puigbó, varen tornar a sortir molts d’aquests conceptes en referència a la Xina. L’ambaixador Sr. Eugeni Bregolat ens va il·lustrar sobre les interioritats d’un país, amb molts dèficits, però que aplicant això de l’esforç, l’estalvi i l’orgull de país, aconseguiran convertir-se en una potència mundial i millorar les condicions de vida de molts xinesos que actualment viuen en una situació molt dura. Crec que aquesta és una bona recepta: esforç, estalvi i orgull nacional, valors que desitjo que sapiguem aplicar a Catalunya per retornar-la a un estatus que mai hauria d’haver perdut.

 

One Response to S’ha acabat l’hora del pati

  1. Anonymous ha dit:

    Estic totalment d’acord amb tot el que dius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *