Ara tothom està il·lusionat amb la carta al reis que representa el FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL però jo hi veig més motius de preocupació que tanta eufòria inversora.

En primer lloc perquè cada cop són més les veus que ens alerten de la lletra petita d’aquest pla. Que sí el projecte constructiu ha d’estar enllestit i aprovat abans del 20 de gener, que l’obra ha d’estar acabada abans de finals d’aquest mateix 2009, que les obres no poden ser una fase d’un projecte més ampli, que és un pla destinat a disminuir l’atur i, en conseqüència l’administració central serà molt exigent amb la comprovació de les persones que s’han contractat provinents de les llistes de l’atur, que … i estic convençut que més d’un ajuntament i, especialment els petits, patirà un disgust notable. A més, està claríssim que no tots els municipis juguen amb les mateixes armes i que els ajuntaments mitjans i petits són els que tenen més desavantatges i això ni és just ni afavoreix la cohesió territorial que tots els partits tenen com a objectiu.
L’altre apartat que em fa patir és més de fons. Voleu dir que la solució a la situació econòmica que ens toca viure es gastar i gastar, endeutar-se i portar al límit les finances de les diferents administracions ? Entenc que convé augmentar la contractació d’obra pública, però sí la recuperació de l’economia tarda a produir-se, com farem front a l’endeutament generat ? Sí tornem ràpidament a una època de vaques grasses i augmenten notablement els ingressos a les arques de les administracions tot haurà sortit bé, però sí com sembla, en aquells territoris que havien confiat tot en la construcció, la recuperació tarda una mica més a produir-se, quina solució proposarem per fer front a les obligacions derivades d’accions com la que possibilita aquest pla ? Jo crec que hi ha altres mesures, i moltes d’elles ja s’han proposat des de Convergència i Unió, per fer front a la crisi. Segurament des del punt de vista mediàtic aquest fons tindrà una gran repercussió, però el risc que fa córrer a la societat no se sí compensa els beneficis que espera obtenir. Hi han altres solucions i potser seria bo començar a aplicar-les, abandonant aquesta línia d’endeutament i dèficit que personalment no em dona cap mena de bones sensacions.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *