L’aprovació del pressupost és un dels actes importants que passen en el ple d’un ajuntament. En el pressupost s’hi reflecteixen, en números, les diferents actuacions que el consistori té plantejades pel proper any i, fins i tot en el cas de les inversions per diverses anualitats. Per això a Convergència i Unió ens prenem molt seriosament aquest tràmit i intentem analitzar tots els aspectes des d’un punt de vista més institucional que mai i sempre amb una visió de responsabilitat com a representants polítics que treballem per tots els olotins i olotines.
En el ple del passat desembre, a proposta nostra, es varen deixar sobre la taula un pressupost que per les intervencions dels diferents portaveus, anaven destinats a aconseguir el rebuig de la majoria dels regidors. Potser políticament haguéssim aconseguit més rendiments sí el pressupost s’hagués rebutjat, però tal com vàrem dir l’any passat, no ens agrada gens el pressupost dels socialistes però encara ens agrada menys el fet de posar pals a les rodes, sí existeix alguna possibilitat d’arribar a acords. A nosaltres ens va semblar que tot i la reconeguda dificultat dels socialistes per buscar complicitats i treballar pel consens, seriem capaços de trobar punts d’acord i evitar la imatge d’un ajuntament dividit i un pressupost aprovat pel vot de qualitat del Sr. Alcalde, amb més vots en contra i abstencions que no vots a favor.

Ara treballem amb l’objectiu de que els olotins coneguin aquest pacte, que sàpiguen que criteris que de sempre eren objectius que ens proposàvem aconseguir amb aquest acord han començat a materialitzar-se, que hi ha tendències com el constant augment de l’endeutament que han començat a canviar i més ho faran en els propers anys gràcies als acords a que hem arribat amb els socialistes, que a partir d’ara serà més fàcil aconseguir informació sobre l’evolució de les grans obres que s’estan fent a Olot i que són causa d’aquest endeutament, que la sistemàtica de negociació dels propers pressupostos canviarà i ens serà més fàcil introduir prioritats o tenir clar que només podem votar que no, o que sàpiguen que, gràcies al nostre acord, s’ha ajustat la partida de despeses en personal al que marca l’IPC i podeu estar ben segurs que el 19 de desembre els socialistes sabien com nosaltres per on aniria aquest IPC i que ben segur no seria el seu 4,5 %. Evidentment ens hagués agradat aconseguir molt més però nosaltres ens sentim raonablement satisfets del que hem aconseguit i que sembla ens ha posat en el blanc de la diana d’altres forces polítiques. Ser responsable té aquests inconvenients, però segur que els ciutadans ens ho valoraran.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *