Aquest ha set un cap de setmana ple d’activitats i esdeveniments que mereixen un post en el meu blog.
Varem viure un dissabte amb Olot ple de visitants, que conjuntament amb molts olotins i olotines varen omplir el centre de la ciutat, passejant i comprant en la “botiga al carrer” o assistint a la gran Rua de Carnaval. Jo crec que l’encaix dels dos esdeveniments va ser prou profitós tot i els dubtes que en un principi generava el fet de fer-los coincidir en un mateix dia. La gent de CiU varem voler ser presents al carrer amb l’objectiu de facilitar el contacte amb el ciutadans i recollir les seves propostes o inquietuds, presentar un nou número de l’Olotciutat, el nostre butlletí de comunicació amb tots els ciutadans, i presentar el proper Congrés Comarcal del que ben aviat us en parlaré. Un gran dissabte !
Diumenge no va ser tant positiu ! Deixeu-me que comenci pels èxits, com va ser el dinar dels placers, al qual no vaig poder assistir per motius personals, però del que vaig comprovar, tot parlant amb ells, l’entusiasme amb que ho van preparar i la qualitat d’algun dels aliments que es varen servir durant els breus moments en que vaig poder parlar i felicitar als organitzadors. La pluja va fer suspendre la concentració de màscares a la Plaça Major, però ben segur que diumenge que ve aconseguirem el rècord que ens permetrà entrar en el Guinness. Les males notícies varen seguir amb el Barça que desprès de portar-nos al cel, sembla decidit a fer-nos recordar l’infern de temps ben recents, que estic convençut que no tornaran. Per acabar el diumenge, l’èxit dels espanyolistes em va entristir profundament, doncs han aconseguit un dels seus objectius, que no és altre que treure als nacionalistes dels governs de les nacions històriques com Catalunya o el País Basc.
Però després d’un dia plujós i trist sempre torna a sortir el sòl ! I soc dels convençuts que el Barça guanyarà la lliga, que Olot entrarà en el record Guinness perquè diumenge serem molts que ens passejarem amb la magnífica màscara que en Carbonell va crear pel CIT i el seu Carnaval, i sobretot de que no tardarem gaire a veure un govern nacionalista al front de Catalunya, fins i tot abans del que ens imaginem.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *