Sempre he pensat que la reunió de tots els regidors en el ple d’un ajuntament és un acte important. Un acte en el que la participació pren el seu sentit més ampli i en el que les forces polítiques, d’una forma pública, fixen les seves posicions davant el temes que afecten als ciutadans.
Fixar l’ordre del dia és una responsabilitat de la Junta de Portaveus, però és evident que qui té la informació, qui porta la iniciativa en el dia a dia de l’ajuntament, qui pren les decisions en relació a la priorització de les diferents necessitats és qui governa i per tant és el que acaba marcant el que va al ple. És cert que la llei marca uns temes que obligatòriament han de passar pel ple però són uns mínims. El que no marca és un sostre, és a dir, gairebé tot pot formar part de l’ordre del dia i ser motiu de debat i de posicionament públic per part dels representants dels ciutadans i ciutadanes.
A Olot, l’equip de govern socialista ha decidit buidar els plens, portar-hi el mínim i estalviar-se la necessitat de donar explicacions públiques per la majoria de les seves decisions. Aquesta tendència ha anat augmentat fins a arribar al ple del mes de maig, en el que en vint minuts havien passat tots els punts de l’ordre del dia sense que fos possible fer cap comentari més enllà de l’habitual intervenció en to graciós del representant del PP, que a més no tenia relació amb cap tema del ple sinó amb la suposada presidència de la Caixa de Girona per part del Sr. Sacrest. Arribat a aquest punt hem va semblar sobrer fer preguntes que generalment acaben amb la resposta poc compromesa de “en prenc nota …” i que només serveixen per amagar la buidor que els socialistes han provocat en els plens d’Olot. És veritat el que diu el Sr. Alcalde: S’ajusten a la llei, però no crec que afavoreixin en res als interessos dels olotins i olotines i defensar aquests interessos hauria de ser la principal motivació de tots els que estem a l’ajuntament.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *