Des de fa mesos estem esperant que es resolgui definitivament el finançament de Catalunya que s’ha convertit en un tema polèmic, reiteratiu i que segueix una dinàmica que provoca desencís i desafecció dels ciutadans cap a la política i els polítics. No crec que sigui justificable negociar i tornar a negociar sobre els diners que corresponen al nostre país, ni posar repetidament en dubte la solidaritat que sempre hem demostrat cap a l’Estat espanyol, ni posar dates i més dates per incomplir-les sistemàticament. Però el Govern socialista de Madrid sembla decidit a jugar amb el Tripartit, a retallar el que en el seu dia va pactar, i a anar donant corda per allargar una polèmica que provoca l’ofegament econòmic del Govern de Catalunya.

Alhora hi ha un altre circumstància igualment greu i de la que no se’n parla tant. A nivell local els ajuntaments pateixen una greu situació econòmica, amb una caiguda espectacular dels seus ingressos, derivats majoritàriament en els darrers anys de la construcció i de les plusvàlues lligades a una època de vaques grasses que sembla que ja tothom té assumit que no tornarà. La participació en els ingressos de l’estat també es redueix i limita com a conseqüència de la corresponent disminució dels ingressos d’aquest estat espanyol implicat en una crisi econòmica global però també per la seva dependència excessiva del sector de la construcció. Com a conseqüència de tot això, sí l’ajuntament està endeutat, i molts ho estan, o té en construcció importants infraestructures a compte de les seves arques, només hi ha una via per aconseguir els diners necessaris i aquesta és apujar la pressió fiscal als ciutadans cosa que em sembla intolerable doncs els principals afectats per la crisi són aquests mateixos ciutadans i ciutadanes als que obliguem a destinar a l’administració uns recursos necessaris pel seu dia a dia.

Aquesta situació reclama una resposta real més enllà de les paraules. El context que tenim avui exigeix una racionalitatzació dels recursos públics, finançant adequadament a Generalitat i administració local que són les administracions més properes als ciutadans i per tant les més eficients en donar resposta a les seves necessitats, i això només és possible sí aprimem l’administració de l’estat. Al llarg dels darrers anys l’Estat ha traspassat moltes competències sense el finançament necessari i, paradoxalment, l’administració estatal no ha reduït el seu pes econòmic ni la seva massa corporal. En aquest context hem de procurar que els ajuntaments no siguin de nou els grans oblidats ja que són bàsics per atendre i servir als ciutadans i ciutadanes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *