Portem uns dies immersos en notícies i declaracions que, al meu entendre, busquen convèncer als ciutadans de l’èxit aconseguit pel Tripartit en la negociació, amb el seu govern amic de l’estat espanyol, en torn al finançament. Personalment em venen repetidament al cap dubtes i qüestions, que les declaracions dels “satisfets negociadors” no aconsegueixen aclarir-me i que voldria fer públics en aquest post.
1.- Parlen de canvi de model, però el principal esforç dels que ens presenten el nou pacte és parlar de xifres. M’agradaria saber en base a quines dades és fan aquests càlculs ? Es dona per suposat un augment dels ingressos de l’estat, que és d’on han de sortir els diners destinats al finançament de les comunitats autònomes, però ningú sembla tenir en compte l’escenari econòmic que ens toca viure i que, segons diuen la majoria d’experts, comportarà un canvi important del model econòmic general. Sí això és així, fins a quin punt podem donar credibilitat a les xifres? Donar xifres sense més explicacions només demostra voluntat d’enganyar als ciutadans.

2.- Aquest gran èxit que expliquen no és més que una rebaixa dels percentatges i terminis que fixava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Espanyoles i el poble de Catalunya en referèndum. Com poden els mateixos que veren qualificar de traïció el pacte Mas – Zapatero, que varen trobar del tot insuficient els drets que, per Catalunya, definia l’estatut, que varen explicar públicament les mancances d’aquesta llei orgànica que és l’Estatut de Catalunya, lloar i treure pit per un acord que retalla, encara que només fos en els terminis, això que consideraven del tot insuficient?

3.- Com poden reclamar a CiU que es sumi a l’acord sí en cap moment l’han deixat participar en la negociació i a més l’acord retalla els pactes que l’Artur Mas havia aconseguit ? Com poden demanar-li responsabilitat sí el Tripartit ni tant sols ens ha demanat l’opinió abans de fer públic l’acord? Per mi, l’única opció lícita per CiU és mantenir i lluitar pel que ja havia aconseguit i que pensa que és just per Catalunya en aquest moment. Renunciar al que creus sense lluitar mai pot ser una opció vàlida!

4.- Sí des del govern de la Generalitat accepten negociar a la baixa els continguts d’un estatut que, membres d’aquest mateix govern, varen titllar d’insuficient, com podran exigir al Tribunal Constitucional que accepti la decisió pressa en instàncies com el Parlament, les Corts o en un referèndum? Jo tinc la impressió de que la retallada de l’Estatut per part del Constitucional serà la torna per molts espanyols, indignats pel fet de que Catalunya millori els recursos. Recursos que serveixen per finançar uns serveis als ciutadans que són els que han generat, amb el seu treball, els diners que ara es reparteixen.

Sincerament, més enllà de que s’ha acabat un “culebrot” que ja estava cansant a molts ciutadans, veig pocs motius per alegrar-nos. Que vindran més diners? Evidentment, però no els que ens corresponen com a poble, ni tant sols els que ens corresponen pel compliment d’una llei orgànica, en vigor, com és el nostre Estatut. Quina poca ambició nacional queda reflectida en aquest tema. Pobre Catalunya i pobres catalans!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *