Si observem l’evolució de les comunicacions entre Olot i la seva comarca amb la resta del país es fa evident que des del desdoblament de la N-260, amb l’emblemàtica variant de Castellfollit de la Roca, fins a l’obertura del Túnel de Bracons, obres per les que CiU havia apostat decididament i sense cap dubte des del seus inicis, s’ha produït un canvi substancial en forma de millora que els garrotxins i garrotxines hem de reconèixer i valorar, malgrat el llarg retard històric, de manera molt positiva.

Fer infraestructures com la connexió Vic-Olot per Bracons o l’autovia entre Olot i Besalú necessita anys de treball i l’esforç de molta gent per fer-les realitat. És necessari l’acció de persones amb visió de país que, renunciant al reconeixement immediat, treballin per fer avançar propostes que no estaran acabades fins molts més anys enllà d’un govern o d’una etapa política. Per aquest motiu, cal que avui continuem treballant pensant en el futur. En aquests moments haurien de progressar un conjunt de projectes que, lamentablement, no acaben d’avançar en la direcció adequada, ni tampoc amb la rapidesa que reclama la seva necessitat.

El desdoblament del tram de Besalú a Banyoles ha quedat inclòs en un projecte molt més ampli que arriba fins a Girona i que, de ben segur, per les seves dimensions, comportarà endarreriments i entrebancs.

Un segon desdoblament, el que va entre Besalú i Figueres de la N-260 i responsabilitat del “Ministerio”, es troba també a l’expectativa, encallat en un procés de tràmits preliminars que dificulten que una peça bàsica de la connexió viària d’una gran part de la Catalunya interior amb França i especialment amb la nova estació del TGV a Figueres es trobi aturada. Aquesta connexió de “banda ampla” és pels olotins i olotines una gran oportunitat i també ho pot ser per la gent d’Osona i per molta d’altra de les comarques interiors.

Finalment, hi ha un altre projecte que no “progressa adequadament”: el de les variants de Les Preses i Olot que definiran el futur perfil tant de Les Preses com d’Olot i que condicionarà la mobilitat de la meva ciutat i del conjunt de la comarca. Hi ha una teranyina de projectes i més projectes, discussions entre administracions, propostes, promeses, rodes de premsa, presentacions davant els portaveus municipals… Però després de gairebé onze anys de govern socialista a Olot i sis anys de tripartit, aquest és un projecte no resolt i que quan s’executi arribarà molt tard… Mentrestant, la seva absència i la falta d’una planificació adequada continua provocant greus problemes de trànsit pels ciutadans que diàriament circulen per Olot.

Dit això, no voldria acabar aquest article sense fer una referència a un altre tipus de comunicacions que no han seguit un desenvolupament prou adequat a les necessitats de la nostra ciutat i la nostra comarca. Penso en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En general, tinc la percepció que aquest tema més enllà de les paraules, qui governa, no se l’acaba de creure. Aspectes tan bàsics com la telefonia mòbil o Internet o de qüestions més evolucionades com la comunicació per cable o per fibra òptica no han rebut l’atenció que es mereixen mentre que altres ciutats hi ha apostat decididament. En moments de crisis, aquests dèficits es fan més evidents que mai, especialment quan es plantegen alternatives de creixement i desenvolupament local, necessariament lligades a les noves tecnologies, que definiran el nostre futur com a ciutat i com a societat.

Per CiU està molt clar que Olot ha de continuar essent una ciutat industrial i per que així sigui és imprescindible poder comptar amb tecnologies habituals en les empreses del segle XXI. A més els professionals o les persones que treballen en moltes d’aquestes indústries valoren, per la seva qualitat de vida, el fet de poder disposar d’eines absolutament presents en el dia a dia d’altres ciutats del nostre país.

Hem millorat en les comunicacions tradicionals, les carreteres, però en aquest món que avança de manera tan ràpida i vertiginosa, les noves comunicacions tecnològiques són imprescindibles i nous retards històrics, com el viscut amb les carreteres, potser no el podrem resistir ni molt menys recuperar. Que l’experiència viscuda ens serveixi perquè Olot avui aposti per posicionar-se pensant en el futur.

 

One Response to Olot i les comunicacions

  1. kuka ha dit:

    hola,estoy haciendo con mi hijo un trabajo de la garrotxa, y tiene varios apartados y uno de ellos son las comunicaciones (vias,transportes ,etc..) tiene que ser muy breve haber si me puede ayudar alguien,gracias.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *