Ahir, en un ple trist que no mereixen els olotins i olotines, varen aprovar-se el pressupost i les ordenances fiscals, es a dir els impostos i les taxes, que marcaran l’activitat econòmica de l’ajuntament d’Olot, durant el 2010.
És trist que unes eines tant importants i decisives s’hagin d’aprovar en segona votació, pel vot de qualitat de l’alcalde, i amb una argumentació tant poc relacionada amb les necessitats econòmiques de la nostra ciutat com fou que “això facilitarà el funcionament intern de l’ajuntament, doncs amb un pressupost prorrogat …”. Ben segur que hauria set més efectiu pels olotins deixar clar als socialistes que estan en minoria i que tenen l’obligació de buscar acords, per tal de que tothom pugui veure’s representat en els comptes del nostre consistori.
Convergència i Unió, obviant molts punts en que les nostres prioritats ens haguessin obligat a demanar canvis, vàrem concretar les nostres peticions en abaixar els impostos per millorar la liquiditat de famílies i empreses, es a dir augmentar els diners en poder dels ciutadans, i rebaixar el crèdit a demanar, tot ajustant-lo al que s’amortitza, es a dir no seguir endeutant-nos més pel perill que significa un deute de 28 milions i escaig d’euros per una ciutat de 32000 persones.
La resposta de l’equip de govern socialista va ser molt més clara en la trobada prèvia que en el ple: “No, per què no volem doncs pensem diferent”. I això només ens deixava un camí: Votar en contra de la seva proposta. Tal com ja els havíem manifestat l’any passat en l’aprovació dels comptes pel 2009, la nostra abstenció era l’últim rampell de responsabilitat sí ells no canviàvem d’actitud. No s’ha evidenciat cap canvi ni voluntat d’acostament i el nostre NO estava cantat. Un dia ben trist, com hi ha Déu !
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *