Hi ha temes que són delicats i en els que és fàcil fer demagògia. Potser per això costa de parlar-ne públicament, però crec que és absolutament necessari que fem l’esforç de deixar ben clar el nostre pensament.

Influenciat per la polèmica que des de fa dies ocupa primeres planes de molts mitjans, potser la primera idea que em ve al cap és la necessitat de que la immigració sigui regulada i adaptada a les necessitats del propi pais. Sí no és així, provoca rebuig, i quan més temps passi sense regular-la o sense aplicar les normes que la regulen, més gran serà el rebuig entre la població en general, inclosos la resta de nouvinguts, que s’han esforçat en complir la legalitat. No entendre això, ha set el gran pecat dels socialistes durant molts anys i que segueixen cometen cada dia. Del “papeles para todos” del Sr. Zapatero a pactar i legislar que qui estigui en situació irregular ha de ser expulsat i posteriorment deixar d’aplicar el que està legislat. Greu error !
La segona idea és que tots hem de treballar i esforçar-nos per integrar a tots aquells que viuen i treballen aquí, complint les lleis, amb drets però també amb deures. I d’aquests n’hi ha molts que aporten coses molt positives a la nostra societat. Persones que en ocasions noten el nostre rebuig d’una forma absolutament injusta. A la sanitat, el meu camp professional, en tenim uns quants i us puc ben assegurar que col•laboren eficientment en l’atenció als nostres pacients, s’esforcen en complir les normes i estimen al nostre país. Penso que és bo que es reconegui públicament.

Finalment crec que el més important a casa nostra no és haver nascut aquí o allà sinó el sentiment i la voluntat de pertànyer a un país, Catalunya, que de sempre ha demostrat una gran sensibilitat per tots aquells que han necessitat abandonar casa seva per millorar les condicions de vida de tota la família. Qui vulgui integrar-se ha de saber que serà benvingut però alhora que serem exigents en demanar a tots aquells que vulguin viure entre nosaltres que s’esforcin en estimar la mostra terra i en defensar i potenciar la nostra llengua i la nostra cultura, que finalment ha de ser igualment la seva. Sense renunciar als seus orígens i a la seva cultura, però treballant per què el catalanisme sigui el sentiment comú que ens empenyi a millorar el benestar i el creixement del nostre estimat país.
 

One Response to Parlem d’immigració

  1. Anonymous ha dit:

    Està molt bé el què dius, Josep Maria. Clar i català. Absolutament d'acord.

    jaume Padrós

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *