Amb l’excel•lent regust que ens va deixar la visita i els comentaris del President Pujol, volia reflexionar sobre alguns fets importants que han passat a Olot des del meu darrer post.

Hem celebrat les consultes sobiranistes, amb menys participació de la que personalment m’esperava dels ciutadans d’Olot. També ha passat un ple municipal que, aquest cop sí tenia temes de interès. I d’aquests és dels que voldria parlar.

Olot tanca el pressupost del 2009 amb un romanent positiu, diríem superàvit …, de més de 600.000 euros. Això d’entrada és bo. Pressupostes prèviament uns ingressos i unes despeses i al acabar l’any resulta que has set capaç de seguir-los i fins i tot de que et sobrin diners. En tota empresa, pública o privada això és positiu. Ara bé en el cas del nostre ajuntament això s’ha de matissar. En la partida d’ingressos, el pressupost del 2009 incorporava un important increment dels rebuts de la contribució a pagar per tots els olotins. En les despeses encara no hi estan reflectits els increments de la posada en servei d’instal•lacions com els pavellons o l’Arxiu, que consolidaran despesa ordinària, és a dir el cost de funcionament i personal que són necessaris pel seu dia a dia. En els ingressos salvem la partida de impostos per obres per què una sola obra, d’una administració per descomptat, paga uns drets superiors al 50 % de tot el que s’ha pressupostat i que evidentment no tindrà continuïtat en els propers any. La resta de partides d’ingressos van a la baixa descaradament. I en el de despeses hi trobem capítols que han de pujar inevitablement, començant per les càrregues financeres –pagar interessos i retornar capital dels crèdits fins ara demanats- que a poc que s’apugin els tipus d’interès dels bancs arribaran a suposar més del 15 % de la nostra despesa ordinària i amb una tendència a l’alça que no es veu a on s’aturarà.

A mi em va semblar un panorama preocupant, molt lluny de l’optimisme d’alguns representants de l’equip de govern socialista que tenim a Olot. I encara em va preocupar més el missatge de que els olotins i olotines paguen poc de impostos municipals. Com tampoc em va convèncer l’argument que altres ciutats estan pitjor … És evident que el finançament municipal és un assumpte pendent de solucionar per part de l’administració de l’Estat, però la situació econòmica global no invita a l’optimisme. Prous problemes tindran les diferents administracions per quadrar els seus comptes i buscar la solució en les butxaques dels ciutadans és una pràctica poc recomanable en uns moments en que molts tenen problemes per arribar a final de mes.

Està bé tancar el pressupost en positiu però ull amb seguir pensant com en època de vaques grasses. Espero que els socialistes hagin entès el missatge !

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *