Fa dies que només sentim a parlar de retallades. Escoltem, en paraules de qui ha decidit generar en gran mesura aquest dèficit públic que ara ens toca reduir, que cal ser responsables i adequar les nostres despeses a la dura realitat. Realitat que alguns països ens han fet evident, a més de indicar-nos quina ha de ser la línia econòmica que s’ha d’impulsar i de la que no podem allunyar-nos. A l’entorn d’aquestes retallades a mi se m’acudeixen diverses reflexions, però en aquests moments n’hi ha dues que no vull deixar de fer públiques:

Tothom parla de unitat i de la necessitat de no fer servir aquestes mesures com a eina de confrontació política. Hi estic absolutament d’acord ! Però hi ha una premissa que no es pot obviar. Qui governa és el primer que hauria de impulsar i respectar aquesta afirmació i això passa per prendre les decisions amb la màxima participació possible. No val decidir, desprès informar i posteriorment reclamar unitat. Això es un frau a l’esperit de la participació. Per sortir de la situació econòmica en que ens trobem cal l’esforç de tothom i especialment de qui governa. Demanar unitat i governar donant l’esquena a les propostes i les opinions de la resta de grups és enganyar voluntàriament a uns ciutadans que esperen aquest esforç de tots que reclama la sortida de la crisi.

Segona reflexió: S’està començant a produir una situació absolutament injusta respecte als funcionaris i als jubilats. S’han retallat sous, s’han congelat pensions, però altres mesures que representin una disminució de la despesa de les administracions no s’acaben de concretar. Reformar el mercat laboral va en un altre línia pel que fa a les mesures per sortir de la crisi. Avaluar les inversions i retardar aquelles que no són prioritàries ja em sembla més adequat, però trobo a faltar mesures per aprimar les administracions. Mesures per racionalitzar determinades despeses que en temps de crisi són prescindibles. Despeses que tenen a veure amb actes sumptuaris, amb propaganda, amb protocol, fins i tot en serveis que no són imprescindibles. Només reduir el sou o congelar pensions és una gran injustícia si no van acompanyats per altres iniciatives per part de l’administració, i de moment no acabo de veure la mateixa decisió en retallar despeses que en reduir sous o congelar pensions.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *