Dissabte vaig ser al passeig de Gràcia. Emocionat per l’ambient que s’hi respirava, vaig estar en mig de molts ciutadans decidits a defensar els nostres drets com a nació, a lluitar per la dignitat del nostre país que s’ha vist amenaçada, a expressar la nostra voluntat de que el que han decidit les notres institucions i refrendat el poble de Catalunya pugui ser discutit, retallat i desnaturalitzat per un tribunal que reinterpreta la Constitució espanyola amb criteris que recorden èpoques passades. Tornar a escoltar determinats arguments en torn de la “sagrada unidad de la patria” provoca un malestar i una preocupació molt angoixant . Dit això, només voldria deixar constància de la meva satisfacció per haver-hi participat, l’orgull de sentir-me català en mig d’un ambient reivindicatiu, cívic i festiu, gens excloent, però ferm en la defensa dels nostres drets.

Ara, en les Corts Espanyoles, no sé sí per tacticisme o per convicció, constato que una bona part del debat sobre “el estado de la nacion” gira entorn a l’Estatut, a la sentència i a la resposta ciutadana del passat dissabte. És bo que els espanyols identifiquin que tenen un problema greu en l’encaix de Catalunya amb Espanya. Estic convençut que la sentencia ha reforçat el corrent independentista i cada cop són més els ciutadans que pensen que no hi ha més sortida que la independència. El Sr. Zapatero insisteix en dir-nos que canviarà lleis per compensar la decisió del constitucional. Jo continuo pensant i afirmant que això no és més que un altre maniobra per distreure’ns i desmobilitzar a la gent. Les accions del Sr. Zapatero no ens retornarant l’Estatut ni crec que cap governant espanyol estigui disposat a fer-ho seriosament.

Per tot això, crec que no hem d’afluixar en les nostres reivindicacions: Som una nació i tenim dret a decidir ! A més volem plena llibertat per exercir-ho quan sigui convenient pel nostre país. Sí algú té lleis que pretenen retallar-ho vol dir que no son els nostres amics ni companys, sinó uns que volen dominar-nos. Sí tant defensem la unitat que s’espavilin en demostrar que hi tenen cabuda les nostres aspiracions i sí no ens volen que ho diguin clarament, doncs poden estar ben segurs que nosaltres sí que sabrem espavilar-nos. Visca Catalunya !