Avui tenia que ser un dia molt atrafegat. Els meus quiròfans, una inauguració que em feia una il·lusió especial, un dinar amb un amic alcalde, roda de premsa per presentar la nova imatge del blog, reunió de grup municipal per preparar el ple de demà, …

Però la misèria humana, la part més fosca i rebutjable de l’esser humà, ho ha canviat tot. Un assassí ha truncat la vida de quatre olotins durant la seva jornada laboral. Ara només ens queda la tristesa per la pèrdua d’uns conciutadans, algun d’ells amic personal, el dolor que compartim amb familiars i amics, la impotència davant un fet irreversible.  Patim per les víctimes i les famílies però també per la nostra ciutat.

Olot i la Garrotxa són una part de Catalunya a on la qualitat de vida és un fet distintiu. Tot i el títol de ciutat, seguim essent un “poble a on tothom es coneix”, una ciutat amb un excel·lent nivell de convivència i seguretat, a on sembla que la maleïda crisi no ha fet tant mal com en altres indrets. Ara, en pocs dies, han passat “coses” que semblen contradir-me, però podeu estar ben segurs que, tot i ser molt greus, són aquelles excepcions que confirmen la norma. La ciutat i la comarca, avui estan molt tristes, corpreses i sense poder entendre el que ha passat. El desig és fer costat als que pateixen. Recolzar-los i ajudar-los a superar allò que és insuperable. Passaran els dies i, tot i els negres records que haurem de guardar, la convivència, el benestar i la qualitat de vida tornaran a ser la norma d’una comunitat que viu en un entorn privilegiat i que gaudeix dels seus volcans, del seu paisatge, de la seva capacitat d’emprendre, … i de la convivència pacífica entre tots els ciutadans. Avui estem molt tristos però entre tots, amb el record dels que voldríem que seguissin entre nosaltres, tornarem a mostrar la imatge real d’aquest Olot que tant estimem.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *