En qualsevol activitat que un fa és molt important la reflexió posterior, fer-ne l’avaluació i saber treure’n reflexions que, de ben segur, seran valuoses per al futur. La política no s’escapa d’aquesta reflexió, tot el contrari, és una activitat en què l’avaluació de la feina feta és molt necessària. A més el fet de “retre comptes” públicament és, al meu entendre, una obligació de tots els qui exercim responsabilitats públiques.

Divendres passat jugava el Barça, però també era el darrer divendres de maig, una data senyalada en la meva agenda com el dia de “retre comptes” en tots els anys que he tingut càrrec públic i així ho vàrem fer. No és aquest post el mitjà més adient per tornar a explicar la nostra valoració, però no me’n puc estar de deixar constància d’alguns trets significatius :

1.- La societat olotina és prou madura i entén majoritàriament els sacrificis que cal fer per sortir de la crisi. No agrada però s’accepta. Ara bé, estem arribant en una línia que convé no superar.

2.- Tot i l’entorn econòmic negatiu, tot i el deute municipal que hem d’assumir, pressupostàriament ens n’hem sortit prou bé, tancant amb romanents positius o aprovant el pressupost 2012 abans d’acabar el 2011 i sense apujar la pressió fiscal més enllà de l’IPC

3.- Hi ha elements que conviden a l’optimisme donat que tot i les desesperants dades de l’atur, hi ha sectors econòmics que aguanten bé i que fins i tot creixen. L’Administració té obligació de facilitar-los les coses i no sempre és així.

Ben segur que seguirem parlant en els propers dies d’aquesta valoració però, tot i el convenciment de què vénen temps encara més difícils, la sensació de persones que treballen i que saben el que volen que  per mi es desprèn de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olot és una bona garantia per aquest segon any de mandat municipal que properament encetarem.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *