Fa dies que sentim a parlar de la redefinició del mapa municipal de Catalunya o d’Espanya. Sembla que aquesta és una mesura, emparada en termes d’eficàcia i eficiència, que la Unió Europea posa com a condició a aquells països als quals ha d’ajudar econòmicament. Ara bé estats, amb una millor situació econòmica que el nostre país, han pres mesures similars sense esperar el dictat de ningú. Parlo d’Alemanya, Dinamarca o la mateixa Islàndia.

Crec que com a objectiu el fet d’acomodar el pes de l’administració a un volum acceptable en relació als administrats és una fita innegociable. Ara i sempre. Vaig llegir l’altre dia : Màxima eficiència, mínima burocràcia. No es pot definir millor.

En un altre nivell, la col•laboració entre els Hospitals de Vic, Campdevànol i Olot va avançant en una línia que, sinó igual, es basa en aquest precepte anteriorment esmentat. Cada territori, un Hospital amb uns professionals propis i que la població identifiqui com “el seu metge”, “la seva infermera”, … Un òrgan de govern, digues Fundació o Consorci, propi de cada centre. Però un òrgan de gestió comú, que valori i executi les diferents estratègies que ens han de donar més eficiència. Els ciutadans volen que quan van a qualsevol centre sanitari siguin ben atesos, amb un tracte humà a l’alçada de les necessitats de qui pateix i amb el convenciment de què qui l’atén farà tot el possible per buscar el millor resultat possible. No l’importa però com s’organitzen internament i aquí és on els gestors polítics tenim l’oportunitat de millorar les coses. Màxima eficiència, mínima burocràcia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *