La meva voluntat és utilitzar aquest blog per comentar temes d’Olot i la seva gent. A vegades, les circumstàncies obliguen a augmentar l’objectiu i parlar de país. L’endemà d’una jornada especialment transcendent, tinc ganes i necessitat de fer pública la meva tristesa i preocupació. Vagi per endavant que no pretenc jutjar a ningú ni responsabilitzar a cap persona més enllà de jo mateix com a càrrec electe de l’Administració municipal i Alcalde d’Olot.

El Sr. Aznar, personatge molt allunyat de la meva manera de pensar, va pronosticar antes se romperá Catalunya que España, frase que admet moltes interpretacions, però que per mi defineix perfectament un dels motius de la meva tristesa. Com a país no som capaços d’abandonar els interessos de partit i entendre que, si ara fallem i ens acostem perillosament a aquesta possibilitat, tardarem generacions a tornar a tenir una opció tan evident de convertir Catalunya en un estat normalitzat dins el món. Ho deia una frase que m’ha quedat gravada: mai havíem estat tan a prop d’anar tan lluny, i sembla que serem capaços de malbaratar-ho i donar-li la raó al Sr. Aznar. Que trist!

L’altre sentiment és la preocupació. Estic molt preocupat pel Govern de la Generalitat. L’ofec econòmic, legal, gairebé social al qual està sotmès és insuportable i només pot conduir al fracàs més absolut i a posar en perill la mateixa existència d’una institució essencial per al nostre país. No sé si tothom n’és conscient. I encara més, tinc més dubtes de si tothom està disposat a fer l’esforç per afluixar la mà que provoca aquest ofec, seguint amb la idea de què és més important l’interès de partit que l’estima per Catalunya.

No sé si aquest post servirà de res, però vull que quedi constància escrita i pública dels meus sentiments l’endemà d’un dia que molts havíem somniat de poder viure i que està a punt de donar la victòria als nostres adversaris.
 
Visca Catalunya lliure!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *