Diuen des de Madrid que han fet la llei que reforma l’Administració Local per fomentar la col·laboració i la coordinació entre els ajuntaments. Nosaltres, a la Garrotxa i a Girona, fa temps que ho fem i només ens ha fet falta utilitzar el sentit comú. Aquesta setmana n’hem tingut un altre exemple clar. Entre Girona i Olot s’han teixit les complicitats necessàries per organitzar un festival literari de renom a nivell nacional.

Es dirà MOT i és l’hereu de l’Olot, temps de paraules, que des de feia anys s’organitzava a la ciutat, durant el mes d’abril, i que ja havia exhaurit bona part del seu recorregut. Ara, amb la cooperació entre ciutats, podem anar més enllà. Aquest primer any, per complir l’objectiu de reconèixer i impulsar la literatura i fomentar la lectura, s’ha escollit  la literatura fantàstica, un gènere a l’abast de tothom. I complint un altre dels objectius que ens vàrem proposar en entrar al govern de la ciutat d’Olot: la cultura, a l’abast de tothom i per a tothom.

També, complint un mandat del Ple, ens hem posat en contacte amb gairebé totes les entitats bancàries per millorar l’oferta de pisos socials a la nostra ciutat. Sóc dels convençuts que a Olot, la Taula d’Habitatge i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa han fet i fan una molt bona feina, conseqüència de la qual és que ningú s’ha quedat al carrer.

Però hi ha causes que mereixen tot l’esforç. I el dret a l’habitatge n’és un. Crec que no trigarem a veure’n els resultats, en forma d’acords amb els bancs, per tenir a disposició de qui ho necessiti, després d’acreditar-ho davant dels serveis socials, habitatges socials en molt bones condicions. També hi ha el compromís, que gairebé tothom accepta, de treballar per evitar desnonaments, i hi haurà  fórmules alternatives  per afavorir que la família pugui seguir a la seva llar tot i no poder pagar la hipoteca i haver acceptat la dació com a forma de pagament. Per últim, els hem demanat activar la rehabilitació d’edificis del centre de la ciutat que contribueixen a mantenir una imatge molt degradada del nostre centre històric. Tal com he dit, espero que en poc temps tinguem bones notícies.

I la setmana s’ha acabat amb un disgust. M’arriba a través d’ell mateix, la notícia de què l’amic Joan Cañada deixa el Govern de la Generalitat. Fa pocs dies, era en Carles Llorens qui també m’ho comunicava. Una llàstima, perquè els dos són olotins que exercien d’olotins allà on eren. Només agrair-los públicament tot el que han fet per al país i per a la ciutat, i demanar-los poder caminar plegats el tram històric que estem recorreguent.

I una reflexió final: cada vegada hi ha més gent que abandona la política i el servei públic, i això ens hauria de fer reflexionar a tots. Després, individualment, demostren la seva vàlua en el sector privat i l’administració perd gent brillant. Ho podrà aguantar el país i la societat?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *