Mai hauria pensat que al centre de la nostra ciutat poguéssim ubicar tantes persones fent punta de coixí. Les puntaires de tot Catalunya es van reunir a Olot en la seva trobada anual. Més de 1.800 persones practicant una activitat tradicional de casa nostra. Òmnium Garrotxa va organitzar, juntament amb la gent de l’Institut Municipal de Promoció d’Olot, un gran esdeveniment que va omplir el centre d’Olot de visitants. Entre ells, la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va voler participar en la trobada.

Fa pocs dies ens trobàvem al Casal Marià molts dels mateixos actors en un acte de suport al model d’escola catalana que tants bons fruits ha donat en el nostre país. La trobada era per donar suport a “Somescola” i a la gran manifestació de dissabte a Barcelona. Coneixements, valors, estimació per la nostra llengua, orgull de ser catalans… són algunes de les aportacions que l’Escola Catalana ha fet al nostre país en els darrers anys.

Derivat de tot això, dissabte vàrem reconèixer a deu joves que des de l’Institut Municipal d’Educació han elegit com a joves brillants de la nostra comarca durant el curs 2013-14. Són joves amb un magnífic currículum acadèmic que han completat amb activitats socials i d’ajuda als altres. Deu joves que han de servir d’exemple i que ens han d’ajudar a millorar la nostra societat en un moment que aquesta necessita persones amb talent, però també amb valors.

Tant talent com valors demostren tenir-los el Club Patinatge Artístic Olot, que va celebrar el seu festival anual ple de públic en les dues sessions i sentiment d’orgull de ciutat en veure les campiones del món. Però també a la resta de patinadores que formen el Club i que asseguren un futur molt prometedor per aquest esport a la nostra ciutat.

Finalment vàrem fer entrega dels Premis literaris Ciutat d’Olot, en un marc incomparable com és la terrassa del Museu dels Sants. Temps difícils per mantenir-los, però que hem de fer el possible per seguir-los convocant. Èxit de participació i grans guanyadors. I a més, una d’olotina, cosa que feia anys que no passava. I tot plegat, amenitzat amb la poesia de Joan Vinyoli.

Tot això configura la vida d’una ciutat que vol seguir aportant vida al nostre país en un moment decisiu de la nostra història. Dia a dia normalitzat per fer més fort el procés d’assoliment de la nostra plena sobirania. El castell de la Plaça Major va seguir demostrant la voluntat de tots els olotins en exercir el nostre dret a decidir recolzant la nostra indepèndència.  Que no faci llenya!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *