Divendres passat vaig estar al Parlament de Catalunya. Hi era amb la gent de l’AMI, donant suport a la Llei de consultes no refrendàries i altres formes de participació popular. Una llei important que facilita la participació dels ciutadans en la presa de decisions. Una llei que és competència exclusiva del Parlament de Catalunya, tal com deixa clar el nostre Estatut. Una llei plenament constitucional en expressió dels governants espanyols, tot i que faran tot el que puguin per declarar-la inconstitucional en el seu desig d’impedir que els catalans expressem la nostra opinió sobre com ha de ser el nostre país i les seves relacions amb l’Estat. Crec que, més que una opinió, el que volem fer és expressar un sentiment que molts volem fer evident.

No puc entendre que algú vulgui prohibir que la gent expressi un sentiment, per més allunyat que estigui de la seva manera de pensar. Però sembla que això és el que volen fer els espanyols, o més ben dit, els seus líders polítics.

Per això era important estar al Parlament i recolzar l’acte solemne d’aprovació d’una llei que fa legal la consulta del 9 de novembre. Ara faran tot el que calgui per declarar-la il·legal i per impedir que es pugui fer palesa quina és la voluntat d’una majoria de catalanes i de catalans. Suposo que després es quedaran tranquils, però podeu estar ben segurs que fent callar els ciutadans, mai se soluciona cap problema. Que no voler sentir el que els ciutadans volen dir mai ha canviat res a millor, sinó que ha fet augmentar el ressentiment i la desunió.

No puc tenir més clar que el que ara vol fer Mariano Rajoy i el seu govern és una equivocació molt gran.

També el Ple del nostre Ajuntament va fer sentir dilluns la seva opinió. Va ser un Ple extraordinari, en què comptàrem amb el suport d’una gran part de la societat civil olotina. No tenia cap dubte, com va ser, de què aprovaríem per àmplia majoria el suport a la Llei de Consultes i a la pròpia consulta del 9-N. Volem votar i fer evident als ulls del món què pensen els catalans.

Algú pensa que, fent-nos callar, soluciona el problema. Però això no serà així. En tenim la prova amb la injusta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i les conseqüències que ha portat.

Jo, personalment, fa molts anys que ho tinc clar. Per motius legítims com pot ser la nostra història, la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre model de societat que junt amb la voluntat de ser sobirans ens dóna dret a convertir-nos en un nou Estat d’Europa. Crec que en pocs dies tindrem l’oportunitat de deixar-ho clar, més enllà d’interpretacions malintencionades de la “majoria silenciosa”.

En democràcia, el recompte es fa a les urnes. I així ho farem els catalans de seny.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *