La setmana passada vaig anar a la presó de Lledoners. El dimecres 10 a la tarda vaig poder visitar el conseller Josep Rull. Vaig estar parlant amb ell una estona llarga i també vaig tenir l’oportunitat de saludar a bona part dels altres companys – presos polítics -, que es troben, com ell, injustament empresonats; alguns ja fa més de 365 dies.

Vaig sortir d’aquesta visita a la presó amb dos sentiments molt intensos que no han ni minvat ni desaparegut amb el pas dels dies, ben al contrari. Vaig sortir trist, immensament trist, però alhora profundament orgullós.

El sentiment de tristesa és immensa i infinita en veure persones que admiro, que m’han ajudat, acompanyat i guiat en moltes de les decisions que he pres com a Alcalde i també personalment – i que, més enllà de les responsabilitats, considero amigues -, tancades en una zona a la qual únicament es pot accedir després de traspassar mil portes que s’obren lentament i que deixen molt clara la seva falta de llibertat. Una – i ho repetiré tantes vegades com calgui – injusta privació de llibertat, allunyades de les seves famílies, que tenen present en tot moment als seus pensaments, conjuntament amb el seu compromís per a un país millor.

I d’aquí l’orgull. Des de la sortida de Lledoners m’acompanya encara més un sentiment d’orgull profund de tenir i comptar amb persones com ells en la lluita, pacífica, per a la plena llibertat del nostre país. M’havien comentat que els trobaria ferms, dempeus i decidits a defensar les seves idees, que no són altres que les de la construcció d’un millor país. Us puc ben assegurar que és així! Per més paradoxal que pugui semblar, són ells els qui t’animen i t’esperonen a continuar endavant. I ho fan amb el convenciment d’aquells que saben que la raó els assisteix i que la justícia ho acabarà reconeixent.

Una de les preguntes que més em fan els alumnes que visiten l’Ajuntament és la de quina és la feina de l’Alcalde. Sempre els responc el mateix: que, entre moltes altres coses, represento Olot i els seus ciutadans arreu on vaig. A Lledoners també ho vaig fer. Perquè amb la visita de la setmana passada he volgut fer arribar als presos polítics d’una manera més directa encara el suport i l’escalf dels ciutadans d’Olot que cada setmana reclamem la seva posada en llibertat.

 

One Response to Sortint de Lledoners

  1. Susanna ha dit:

    Moltes gràcies Mia per transmetre els nostres sentiments als nostres companys presos, no pararem fins que estiguin lliures, molt orgullosa de la seva lluita. NI UN PAS ENRERE, VISCA LA REPÚBLICA I VISCA CATALUNYA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *